El paper de la dona a l'Esparreguera franquista (1939-1978

El paper de la dona a l'Esparreguera franquista (1939-1978
“Cada cop que una dona fa un pas endavant, totes l’avancem”.
Mª Teresa Fernández de la Vega,
antiga vicepresidenta del govern espanyol
“L’alliberació de la dona és un engany. Perquè no ens hem alliberat de res, l’únic que
hem fet és agafar més feines”.
Carme Paulo
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Índex
Número de pàgina
Introducció.............................................................................................................3
Agraïments.............................................................................................................7
El franquisme..........................................................................................................9
Inici i intencions del règim............................................................................9
1936 – 1958 Repercussions de la guerra civil................................................10
1959 – 1975 Creixement econòmic i l’aparició del moviment obrer.................11
1975 – 1978 La transició democràtica..........................................................11
El franquisme al Baix Llobregat..............................................................................12
La dona i la immigració..........................................................................................16
La dona treballadora..............................................................................................22
La dona i el moviment obrer..................................................................................27
La dona i la política...............................................................................................30
La dona i l’educació...............................................................................................32
La dona i la religió.................................................................................................36
L’escoltisme...............................................................................................38
La dona del moment..............................................................................................41
Conclusions..........................................................................................................49
Bibliografia...........................................................................................................53
Webgrafia.............................................................................................................54
Agraïments finals..................................................................................................55
2
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Introducció
El franquisme va ser una època molt fosca per a tota la societat. Un temps dur,
controlat, difícil. Sense cap dubte, un temps que cadascú recorda com vol i com pot.
Aquest treball se centrarà en aquest període tan obscur, que va influir sobretot en un
sector de la societat: la dona. Un sector que al llarg del temps s’ha vist afectat per
discriminacions i desigualtats; és per això que nosaltres volem fer transparent a la vida
de tantes dones oblidades en l’obscuritat d’aquesta etapa tan dura de la història del
nostre país.
Per fer-ho, primer de tot, ens situarem en el context històric des d’un punt de vista
general i anirem aprofundint fins arribar a l’entorn on se situa el nostre treball,
Esparreguera. Cal dir que aquest apartat, el de la repressió franquista, està molt
documentat, però nosaltres hem decidit redactar-lo a partir de les vivències dels
nostres entrevistats, especialment de dones.
Un cop fet això, anirem situant la dona segons el rol que li atorgava la societat
franquista: en l’educació, en el seu temps de lleure, en les seves activitats laborals , en
el sindicalisme, en la immigració i en els moviments clandestins. Definirem, també,
com era la dona del moment: quines preocupacions tenia, quin era el seu rol en
l’àmbit familiar i en parella, tot fent incís en el model social que havien de seguir.
La tria del tema va ser espontània. Inicialment cadascuna tenia la intenció
d’enfocar el seu propi treball de recerca cap a un àmbit totalment diferent al que
finalment vam decidir. Tots dos temes van quedar descartats quan la nostra tutora ens
va proposar fer un treball sobre les dones a Esparreguera, cosa que ens va semblar
una idea molt interessant.
Com que era un tema molt ampli, havíem de decidir en quin aspecte i /o època el
volíem investigar. Així doncs, vam acabar decidint de fer-lo sobre l’època franquista,
que ens va semblar una època molt adequada per a fer un treball d’aquesta índole, ja
que requereix d’una investigació intensiva i va ser una època molt dura pel personatge
principal del nostre treball, la dona. A més, ens permetria fer un treball de camp molt
interessant ja que teníem la possibilitat de treballar amb les històries de vida de moltes
dones que encara viuen per contar-ho.
A Esparreguera hi ha pocs estudis que facin referència a la història local, però encara
menys a l’estudi de la dona, i cap –que nosaltres coneguem– sobre la dona durant
l’època franquista. Aquesta era una motivació més.
El nostre treball té un objectiu general molt ampli, aprofundir en el
coneixement del paper de la dona a l’etapa franquista, centrant-nos en el poble
d’Esparreguera, que hem dividit en diferents apartats i que al llarg de la investigació
ens han permès conèixer abastament quin va ser el rol de la dona a la societat
esparreguerina durant el període franquista (1939-1978):
3
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
o
Saber quina educació rebien les dones d’aquell moment.
o
Descriure el temps de lleure de les dones a la nostra població.
o
Estudiar els moviments migratoris femenins a Esparreguera.
o
Definir la dona obrera esparreguerina d’aquella època.
o
Esbrinar la relació de la dona amb els sindicats.
o
Localitzar i reconèixer dones que van influir en la política i en el canvi social
de manera directa o indirecta.
o
Demostrar la importància que van tenir les esparreguerines en la
construcció de la nostra societat.
Així el treball està dividit en tres grans apartats, primer estudiem el període històric del
franquisme, l’inici i intencions, les repercussions de la guerra civil, el creixement
econòmic que s’inicia a partir de l’any 1959 i l’aparició del moviment obrer, tot fent
referència a la transició democràtica. El segon gran bloc ens apropem al món de la
nostra comarca, el Baix Llobregat, i a la nostra vila, on investiguem diversos aspectes
relacionats amb el món femení, la immigració, el treball, el sindicalisme, la política,
l’educació, la religió, la llibertat que representa l’escoltisme per a la dona i, finalment,
un tercer apartat, que hem titulat la dona del “moment” on hi afegim aquells aspectes
que podrien ser motiu d’una altra recerca però que no volíem obviar ja que han estat
petites descobertes de la nostra investigació.
Juntament amb els objectius que ens hem marcat tenim una hipòtesi molt clara: les
dones van tenir un paper molt considerable durant l’època del franquisme a la vila
d’Esparreguera en un ventall ampli d’àmbits, els apartats que formaran el nostre
treball.
Per aconseguir aquests objectius i veure si la nostra hipòtesi és
certa hem seguit la
metodologia següent:
Per un treball com el nostre, on la base principal d’informació és
la memòria oral de les persones que van viure durant aquella
època, hem hagut de realitzar un treball de camp molt intens.
Abans de tot vam llegir un llibre on s’explica la metodologia d’un
treball amb aquestes característiques1.
Prèviament, a l’inici de l’estiu, vam col·laborar amb el Col·lectiu
Esparreguerí de Recerques en la investigació i muntatge de
l’exposició “Dones d’Esparreguera”, que va tenir lloc del 9 al 31
de juliol, a la Sala d’exposicions municipal. Amb aquesta
exposició, vam poder prendre un primer contacte
amb el tema del nostre treball i ens va ajudar a
Cartell de l’exposició: Dones d’Esparreguera.
Imatge cedida per Espaiblanc.
1
M.Dolors Bernal i Joan Corbalán. Eines per a treballs de memòria oral. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Direcció General de la Memòria Democràtica (Eines de
memòria, 2).
4
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
organitzar les nostres idees i decidir cap a on focalitzar el nostre treball: “Les dones i el
franquisme”.
Per començar a obtenir noms de dones
rellevants de l’època i saber la situació per
la qual passava el poble esparreguerí, vam
fer nombroses visites a l’Arxiu municipal de
la vila, sobretot a l’ inici del treball, ja que
no sabíem exactament per on començar i
ens va semblar una molt bona font. Cal dir
també que l’arxivera, Rosa Maria Codina,
ens va facilitat molt la feina.
Visita a l’arxiu d’Esparreguera. D’esquerra a dreta: Esther
Segura i Carla Rodríguez.
Ens vam adonar que sobre el tema de la dona a Esparreguera mancava molta
informació, i que, per tant, requeria de vivències personals que ens permetessin arribar
a alguna conclusió, així doncs, vam decidir començar amb les entrevistes. Per això,
vam establir un model d’entrevista que ens facilités la informació que nosaltres
buscàvem.
Per establir contacte amb aquestes persones, vam recórrer a entitats locals i espais
cívics, com el Centre Dual, allà vam entrevistar la Joana Escriu i la Pietat Iglesies. El
contacte amb aquesta entitat, que és on es reuneixen els avis i àvies de la nostra
població, va ser relativament fàcil, tot i que hauríem de decidir a qui havíem
d’entrevistar. Vam triar el perfil de dues àvies, ara pensionistes, però que havien estat
treballadores.
Després d’aquestes entrevistes, ens vam adonar que, tot i haver estat molt útils, ja que
abastaven molts àmbits diferents del nostre treball, necessitàvem informació sobre
altres temes. Així que, la nostra tutora ens va facilitar una llista de contactes amb
números de telèfon i correu electrònic, que ens serien de gran ajuda. Ens vam posar
amb contacte amb homes i dones del poble que haguessin viscut durant l’època
franquista a la vila i ens poguessin aportar informació que enriquís el nostre treball.
Les entrevistes van ser a la Montserrat Llopart, antiga escolta d’Esparreguera; Pilar
Hereza, filla d’un guàrdia civil de la vila; Carme Paulo, primera dona regidora de
l’Ajuntament d’Esparreguera; Montserrat Segarra, antiga simpatitzant del PSUC i a en
Jordi Jiménez, antic militant de la CNT. Totes aquestes entrevistes han sigut transcrites
per nosaltres mateixes, les dues primeres amb un rigor més elevat, introduint els
moviments que feien les entrevistades, i les següents amb un model habitual.
Per contrastar i tenir una visió del moviment obrer a nivell comarcal, ens vam posar en
contacte amb dos especialistes relacionats amb el tema, l’Elionor Sellés i en José
Fernández, qui durant el temps del nostre treball van fer una exposició sobre el
moviment obrer a Cornellà.
5
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Relacionat amb aquest tema vam assistir a una xerrada de Anna Balletbò i Puig,
política i periodista catalana que va ser la única persona que va poder sortir del
Congrés dels Diputats durant el cop d’Estat de Tejero a causa del seu embaràs; qui va
fer una reflexió sobre l’actual situació de la dona i el maltractament que pateix.
Paral·lelament, vam visitar l’Arxiu de la Filmoteca de Catalunya, ja que coneixíem, a
través dels directors del Projecte de recuperació de la memòria històrica del CECBLL
del Centre d’Estudis Comarcals del Baix
Llobregat i de la nostra tutora –que n’és la
responsable–, de l’existència d’un documental
que parlava de la dona al Baix Llobregat. En
posar-nos en contacte amb la filmoteca ens
van proporcionar un llistat de curts relacionats
amb el tema del nostre treball. Així és que
reservàrem la sala per tal de visionar-los. S’ha
de dir que a la nostra edat i amb les nostres
vivències se’ns fa difícil d’imaginar molts
aspectes de les vides d’aquelles dones, de les
nostres àvies. Les imatges ens facilitaren la
nostra tasca.
Visita a la Filmoteca.
Per tal de completar l’apartat de la dona i la immigració del nostre treball, vam decidir
fer una enquesta al nostre centre. Per fer-la, vam escollir aleatòriament vint persones
(nois i noies a l’atzar) de cada curs i, per fer el buidatge, vam decidir fer-ho per cicles.
Per realitzar un seguiment del nostre treball, ens hem reunit setmanalment amb la
nostra tutora, moment en el qual posàvem en comú la feina feta i els dubtes que
anaven sorgint. A la vegada manteníem una relació molt directa amb ella per mitjà del
correu electrònic.
6
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Agraïments
A Pietat Iglésias i a Juanita Escriu, obreres jubilades, per l’entrevista tan divertida i
meravellosa que ens va permetre viure en primera persona les vivències d’una dona a
Esparreguera durant una època tant difícil.
A Rosa Maria Codina, arxivera de l’ Ajuntament d’Esparreguera, pel bon tracte i
l’ajuda que ens va oferir en facilitar-nos la informació de l’arxiu esparreguerí.
A Mariona Masferrer, bibliotecària de la biblioteca Beat Domènec d’Esparreguera,
per la paciència i bonhomia durant els primers dies d’estiu mentre preparàvem
l’exposició de les dones esparreguerines, i per facilitar-nos fonts primàries, com
fotografies o llibres.
A Pilar Hereza, venedora jubilada, per rebre’ns de bon grat a casa seva. Per no saber
què dir i dir just el que necessitàvem.
A Montserrat Llopart, mestra jubilada, pel bon tracte rebut i per donar-nos una visió
particular sobre el franquisme.
A Rosa Saz, responsable d’accés a les col·leccions del Centre de Conservació i
Restauració de la Filmoteca de Catalunya, pels suggeriments rebuts i l’amabilitat amb
la qual va acceptar totes les nostres demandes.
A Josep Mª Cobos, catedràtic d’Història i Economia del nostre centre, per facilitar-nos
documentació bibliogràfica rellevant i assessorar-nos en els aspectes d’Història
econòmica.
A Elionor Sellés, professora d’un institut a Barcelona i especialista en el moviment
obrer del Baix Llobregat, per la eficiència i eficàcia del seu ajut.
A José Fernández, col·laborador amb projectes de recerca històrica en el marc del
Centres d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, per la rapidesa i la qualitat de la seva
resposta.
7
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
A Carme Paulo, primera dona regidora de l’Ajuntament d’Esparreguera, per obrir-nos
les portes de casa seva i mostrar-nos la visió d’una dona lluitadora que mai es va
conformar amb allò que havia de ser.
A Montserrat Segarra, antiga simpatitzant del PSUC, per obrir-nos les portes de casa
seva i per la manera en la que s’ha involucrat.
A Carme Solsona, professora d’història, història de l’art i geografia de l’INS el Cairat,
per facilitar-nos llibres que ens han sigut molt útils.
A Jordi Jiménez, antic militant de la CNT i fuster de la vila, per demostrar-nos que les
dones no estaven soles en la seva lluita.
A Anna Balletbò, política i periodista catalana, per la seva visió feminista de la dona i
la societat.
A les nostres famílies i amics, per la paciència, la comprensió, els ànims i l’amor
incondicionals que ens han brindat en els moments més difícils. Sabem que sense la
seva ajuda això no hauria estat possible.
A Joana Llordella, tutora del treball de recerca, per donar-nos l’oportunitat
d’endinsar-nos en la recerca d’un món desconegut per molts i que gràcies a persones
com ella està sortint a la llum. Per tota l’ajuda que ens ha ofert durant tot el procés i la
confiança que ha dipositat en nosaltres.
Gràcies als companys i companyes del centre que molt amablement ens han
respost els qüestionaria i al professora que ha col·laborat en aquesta tasca.
8
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
El franquisme
Inici i intencions del règim
Després del cop d’estat en contra
del govern legítim de la Segona
República, el juliol de l’any 1936,
Espanya és dividida en dos bolcs:
l’Espanya republicana i l’Espanya
nacional, coneguda més tard com
l’Espanya franquista. Fet que
origina una guerra de més de tres
anys (1936-1939), la Guerra Civil
espanyola, que acaba amb la
democràcia i origina un estat
autoritari i feixista.
A l’octubre d’aquest mateix any,
Franco és nomenat generalíssim
dels exèrcits i cap del govern de
l’estat. Però no és fins el 1938 quan
s’estableix el primer govern del nou
estat on Franco, segons la “Ley de Administración del
Estado”, concentra tots el poders i funcions.
Imatge de dues dones
del bàndol republicà.
De:
http://www.sbhac.net/
Republica/Imagenes/C
apricho/Capricho.htm
L’1 d’octubre del 1939 és declarada la fi de la guerra i
En aquestes imatges observem els dos blocs abans i
durant la guerra: L’Espanya republicana i la franquista.
els republicans en són perdedors. Molts dels
Imatge obtinguda de “El Periódico/quadern del
diumenge”. 17 de Juliol del 2011. La Font original és
republicans que van intervenir en el conflicte són
“Atles de la Guerra Civil a Catalunya”
exiliats o enviats a camps de concentració. Segons
Pietat Iglesias2 “Quan vaig néixer, el meu pare va marxar, a França, el van agafar, i
el van, el van...d’allò, ell va morir en un camp de concentració”.
Durant la postguerra el règim pretén restaurar el vell ordre econòmic i social i
desarticular les forces socials. Per fer-ho van utilitzar:
2

Una violència amb voluntat destructora

La repressió

La creació d’una partit únic (Falange Española Tradicionalista y de las
JONS (FET-JONS) amb “La Sección Femenina” i “Frente de Juventudes”

El sindicat únic i vertical (Centra Nacional Sindicalista (CNS))

I una gran censura de premsa i propaganda
La Pietat Iglesias era filla de republicà represaliat. Entrevista transcrita a l’annex de la pàgina 14.
9
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
1936-1958 Repercussions de la guerra civil
Segons Vicente Moreno Cullell3 “El primer govern franquista va abolir la legislació
republicana en matèria econòmica, social i laboral, a la vegada que reinstaurava la
pena de mort. Igualment, van suprimir-se les llibertats religioses, polítiques i de
premsa, i va reintroduir-se la confessionalitat de l’Estat (derogació del matrimoni civil i
el divorci, introducció d’una retribució estatal al clergat i establiment del culte religiós
en l’ensenyament). En aquest context, el març de 1938, s’aprovaria la primera de les
lleis fonamentals del franquisme: el Fuero del Trabajo, novament d’inspiració feixista,
el qual establia un sindicat únic que agrupava empresaris i treballadors a la vegada
que prohibia les vagues i les reivindicacions obreres”.
Van ser una anys d’un intens control de la societat, mitjançant l’ús dels instruments
esmentats anteriorment tot fent incís en l’àmbit sindical i polític.
Esquema del sindicat vertical, col·lecció descobrim el Baix Llobregat núm. 4. EL MOVIMENT OBRER.
3
Vicente Moreno Cullell (Barcelona, 1981) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Professor d’educació secundària, és membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFIDUAB). http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/franquisme/page/3/ (29-9-2011).
10
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
El sindicat vertical era una institució jeràrquica, autoritària i totalitària, en la qual els
càrrecs directius eren escollits seguint una línia de confiança política, de manera que
Franco nomenava el ministre i aquest els responsables dels diferents àmbits territorials.
Així doncs, els treballadors només podien escollir la línia representativa que eren els
enllaços i els jurats.
La població, ja fos per por o per convicció, va acabar adaptant-se al règim. Aquells que
no ho van fer, van lluitar en la clandestinitat mitjançant les guerrilles i les vagues.
L’Església, per la seva banda, va estar molt vinculada al règim, però a la vegada van
començar a introduir-se al món laboral amb la creació d’institucions tals com:
Germandat Obrera d’Acció Catòlica (HOAC), i la Joventut Obrera Catòlica (JOC).4
Va ser una època molt difícil, en la qual es va passar molta fam i es va practicar
l’estraperlo5. Tot això provocat per l’economia autàrquica 6 i precària del moment.
1959-1975 Creixement econòmic i l’aparició del moviment obrer
Comença un època de creixement econòmic, que va deixar com a contrapartida elevats
costos socials, a causa de la creació de noves lleis econòmiques i laborals,
acompanyades de la necessitat d’exportar mà d’obra, el turisme i les inversions
estrangeres. Així doncs, les grans ciutats es van veure afavorides , cosa que incitava la
població rural a emigrar a les grans ciutats, tant espanyoles com europees.
Totes aquestes condicions van facilitar el desenvolupament d’un moviment obrer més
fort i actiu, que farà front al règim per demanar llibertats en l’àmbit polític, sindical i
nacionals.
Els últims anys de dictadura són anys de feblesa del govern, tot i que intenta mantenir
el control a tots nivells. Això, juntament amb l’estat de salut del dictador, va mostrar a
la societat la greu crisi que patia el règim i la forta necessitat de canvis imminents,
iniciats finalment l’any 1975, després de la mort del dictador.
1975-1978 La transició democràtica
Com a conseqüència de la mort de Franco, el règim va patir nombroses contradiccions
internes que van ocasionar la seva la divisió. Tota aquesta situació va provocar uns
anys de gran conflictivitat social i, alhora, una lluita permanent per part del moviment
obrer per mantenir el seu lloc de treball i aconseguir llibertats.
4
Vegeu l’entrevista al José Fernández, annex pàgina 60.
5
Estraperlo: Comerç il·legal o mercat negre; en el qual es venien els productes racionats per sobre del preu fixat, això
va tenir conseqüències molt negatives per a les classes populars i va enriquir un sector dels càrrecs polítics i dels
fabricants.
6
Economia autàrquica: És un tipus d’economia tancada, on el país subsisteix a base dels propis recursos.
11
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Tota la tensió que van provocar aquests fets va desencadenar la descomposició del
règim, veure’s obligat a acabar amb la censura i, per tant, legalitzar les organitzacions
obreres i polítiques. S’inicià el període democràtic el mes de juny de l’any 1977 amb
l’aprovació de la Constitució del 1978, que garantia les llibertats i un tipus d’estat
descentralitzat, l’estat de les autonomies.
El franquisme al Baix Llobregat
La postguerra al Baix Llobregat va suposar
una època molt dura pels qui havien estat
vençuts, però, sobretot, per la classe obrera
de la zona.
Imatge del 35 de gener de 1939, entrada de les tropes
franquistes a Esparreguera. Imatge cedida per JLl.
Ens trobem davant d’una societat que va
haver de viure sota unes condicions de vida
precàries, ja que l’agricultura i la indústria
havien quedat paralitzades durant la guerra,
i ara començaven a reprendre la seva
activitat lentament. Això va implicar una
època de fam molt dura a les classes baixes.
Segons Juanita Escriu7: “Jo me’n recordo, que de petita, que la mama feia una truita
de patates, però no d’aquestes gruixudes de 6 o 8 ous, si hi havia un ou, amb un ou i
la meitat era per mi, un quart pel papa i un quart per la mama, i bueno de fruita no hi
havia el que hi ha ara. Les taronges, que sempre hi havien, eren grosses, la meitat per
mi, un quart per la mama i un quart pel papa” ; Segons Pietat Iglesias: “Jo mai
m’havia menjat una taronja sencera, de joveneta”.
Paral·lelament, els militants socialistes van haver de passar a la clandestinitat per
poder continuar les seves activitats polítiques, no només pel fet de seguir uns ideals
que s’oposaven totalment al règim. Segons Pilar Hereza8: “Abans de morir Franco o
tot just la seva mort, aquí a Esparreguera, concretament al Patronat, es va convocar
una reunió per parlar de socialisme”. Sinó que a més, per la repressió de l’època les
reunions privades amb un nombre significatiu de persones, estaven totalment
prohibides. Segons Pilar Hereza: “Recordo una vegada, a mi m’ho va explicar una
persona implicada, cap als anys 60, van voler un grup de joves de teatre, van voler fer
un homenatge a un home gran i van reunir-se a casa d’un d’ells. I els va interrompre la
Guardia Civil ja que no estava permès que es reunís més de 4 o 3 persones i estaven
reunits 10 o 12, i clar, van haver d’anul·lar la reunió”.
Les classes mitjanes, per altra banda, tot i viure en aquestes condicions precàries van
adoptar una actitud diferent envers el règim. L’objectiu franquista que buscava
7
La Juanita va treballar a Can Sedó i, més tard, va ser la propietària d’una botiga de queviures al C/ Barcelona.
Entrevista transcrita a l’annex pàgina 24.
8
La Pilar Hereza era filla de Guàrdia Civil i militant socialista. Entrevista transcrita a l’annex de la pàgina 30.
12
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
restablir l’antic ordre social i econòmic i el fet de que l’Església estigués a favor
d’aquests objectius va afavorir l’acceptació, no la identificació, del règim.
Finalment, les burgesia, majoritàriament va estar a favor del règim, per tal d’obtenir
uns beneficis propis, tals com ocupar llocs als ajuntaments de les seves localitats.
Aquesta col·laboració va ser essencialment econòmica, ja que aquests recursos
econòmics van permetre finançar una part del règim. Segons Pietat Iglesias :“Quan
em van llogar a la fàbrica Can Sedó [...] una vegada vaig anar al despatx, [...] allavons
el director d’aquesta fàbrica em va dir “ai...” al veure els apellidus, [...] em va dir, diu:
“Vostè és filla d’un roig”. Jo, amb catorze anys no ho sabia lo que volia dir això, i dic:
“ai” dic “què vol dir?”, dic, “ai no sé què vol dir”. I allavons, ell és va adonar, es va
donar compte, doncs, que no estava correcte ver fet allò, diu: “Res, res, res, no passa
res, no passa res”. Però, això m’ha quedat tota la vida, això, perquè em va, em va
sapiguer, molt greu que m’ho digues això.”
Per altra banda, hi va haver una part de la burgesia que estava en contra de l’estat i va
haver de fugir, ja que patien robatoris i/o estaven perseguits pel règim franquista.
Segons Juanita Escriu: (després de preguntar si havien patit cap amenaça) “No, això
als que eren... els que tenien o fàbriques... que tenien negocis forts. Allavorens si això
els d’allò, perquè amb aquesta sèrie que ens fan ara a televisió, com se té per nom,
ara? Em... temps de silenci? Es veu tot això eh... Bueno vosaltres no ho veieu, no? Fa
deu anys que la van fer i ara la repeteixen perquè és estiu i es veu eh... com entren a
robar a les cases riques i... els que són d’aquests que... bueno jo ara me’n vaig a la
sèrie, no? Però és la veritat, entraven a robar a les cases riques [...] a buscar
matalassos, a buscar joies...”.
Durant la guerra, alguns amos de les fàbriques van haver de fugir. És per això que es
va produir un fenomen conegut com: Col·lectivització. Segons Josep Maria Cobos9:
“Ens podem fer la pregunta de per què van ser col·lectivitzades i en quina mesura
aquest fet va afectar als treballadors i al funcionament de les empreses. Les grans
empreses, com la Colònia Sedó, es van trobar que quan l'exèrcit franquista dóna el cop
d'estat el 18 de juliol la majoria dels grans empresaris havien marxat, probablement
perquè estaven assabentats dels preparatius del cop d'estat. Els Sedó van reaparèixer
mesos més tard en el bàndol franquista, a Sevilla. Davant aquesta situació els
treballadors van assumir la direcció de les empreses i van posar tots els seus esforços
en garantir la seva continuïtat i evitar que patissin desperfectes o que la maquinària es
fes malbé”. Els treballadors de les fàbriques no podien subsistir sense la seva feina, per
aquest motiu, tot ells van prendre la direcció de la fàbrica per tal de seguir treballant.
Això, juntament amb l’economia de guerra10 vigent en aquell moment, va provocar que
moltes d’aquestes indústries canviessin el seu producte principal, per armes i
9
Josep Maria Cobos, actual director de l’Institut el Cairat i un dels autors del llibre “Col·lectivitzacions al Baix
Llobregat (1936 - 1939)”
10
Economia de guerra: Té com objectiu mantenir el funcionament de les activitats econòmiques indispensables per
a un país, procurant l’autoabastament, desincentivant el consum privat, garantint la producció d'aliments i controlant
l'economia nacional des de l'Estat.
13
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
vestimenta pels soldats. Així doncs, moltes indústries no van reduir la seva producció,
sinó que contràriament, va augmentar considerablement.
Durant els anys cinquanta i seixanta, es va produir una forta industrialització al Baix
Llobregat, una comarca que havia estat amb anterioritat agrícola, per l’ajut econòmic
extern a la comarca i en alguns casos multinacional. Aquesta forta industrialització, va
crear nombrosos llocs de treball essent així un lloc idoni per trobar feina. Així doncs, va
començar un període de gran immigració interior.
Quadres extrets del llibre
autors: “Col·lectivitzacions
Llobregat
(1936
-
Diversos
al
Baix
1939)”
Centre
d’estudis comarcals del Baix Llobregat.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
1989. Biblioteca Abat Oliba, 69.
Pàgines 139- 140.
En aquests quadres podem observar el balanç11 de la Colònia Sedó, el pilar de la
indústria esparreguerina, durant la dècada dels anys trenta. L’any 36, entre els mesos
de juny a desembre es va produir el fenomen de la col·lectivització, segons Josep
Maria Cobos: “Directament no tenim cap documentació sobre l'àcta de
col·lectivització, però sabem per una nota publicada en el diari La Publicitat el 16 de
setembre de 1936 que per aquella data ja estava col·lectivitzada, per tant es va fer
durant els dos primers mesos de la guerra civil (entre el 19 de juliol i el 16 de
setembre de 1936). Entre aquesta data i fins la primavera de 1937 la direcció de la
11
El balanç és la representació del patrimoni d’una empresa, que engloba béns, drets i obligacions d’aquesta.
14
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
nova empresa col·lectivitzada estarà en mans del sindicat anarquista de la CNT, a
partir d'aquest moment (abril de 1937) també entrarà l'UGT”. Podem comprovar com
entre aquests mesos hi ha un augment considerable del patrimoni de l’empresa.
Segons Josep Maria Cobos: “ La Colònia Sedó, durant la guerra va canviar la seva
producció habitual de teixit, cap a una producció d’acord amb l’economia de guerra,
així doncs es van dedicar a elaborar vestimenta de guerra i alguns productes
armamentístics”, així doncs, veiem com la guerra va afavorir a aquesta indústria.
Segons Jordi Jiménez12: “ La col·lectivització de la Colònia Sedó va ser pionera a
Europa, darrera de Gran Bretanya. Fixeu-vos si és important que venien estrangers a
veure el seu funcionament! [...] al ser col·lectivitzada per treballadors, no es
guanyaven diners, sinó que funcionaven amb vals que podien intercanviar per menjar
a la cooperativa de consum, que és l’actual Centre Dual”.
Per altra banda, en una entrevista relitzada el juliol de l’any 1976 a l’últim alcalde
republicà de la nostra vila, Agustí Jorba i Alert, la transcripció de la qual ara es pot
trobar a l’Arxiu del Memorial Democràtic, els treballadors fracassaren pel
desconeixement que tenien pel que fa al tema d’organització d’empresa. Mirem aquest
fragment que és una transcripció de l’entrevista:
I vostè creu que si haguessin tingut temps que durés aquesta experiència
(referint-se a la col·lectivització) hagués anat bé a la llarga?
No, mai haguera anat bé, perquè no estàvem, no estàvem... cap dels que érem allà no
estàvem preparats per arribar a fer això. Pocs, potser sí que n’hi havia algun que
estava una mica preparat per arribar a mantenir una col·lectivització d’aquesta fàbrica,
però la gran majoria, jo mateix el primer, no estàvem preparats; no ens havia preparat
ningú, no podíem fer res.
Llavors venien per això... els productes els venien... van seguir venent en als
mateixos clients o van canviar de clients o...?
No, no!, es venia als mateixos clients. Nosaltres no veníem res perquè no compreníem
res. Hi havia comandes que venien del Japó i venien de l’Alemanya, però nosaltres,
nosaltres que érem els que portàvem la fàbrica llavorens, perquè perteneixíem casi bé
tots, i jo era el president del sindicat de la UGT llavorens, i perteneixien a aquest
comitè per força perquè era el president, com tots els presidents. I nosaltres no érem
capaces de tot això. I havíem mantingut un director a Barcelona, l’havíem mantingut,
no l’havíem tret, l’havíem mantingut amb un mateix sou, potser més sou del que li
dava l’amo, i aquell sí que encara continuava fent...
MEMORIAL DEMOCRÀTIC DEL BAIX LLOBREGAT. DE LES EXPERIÈNCIES PERSONALS A L’ÈXIT COL.LECTIU
12
Jordi Jiménez, antic militant de la CNT. Comença a Martorell amb el carnet 1 de militant de la CNT.
15
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
La dona i la immigració
Segons Joaquín Recaño13, la guerra civil i
les seves conseqüències econòmiques i
socials van incidir en una aturada general dels
processos migratoris a Espanya. El Pla
d’Estabilització del 1959 marca l’inici de la
fase més aguda d’immigració cap a
Catalunya. El Baix Llobregat va rebre una part
Família Loli Serrano. Masovers de la vinya vella van
immigrar d’Almeria buscant feina a Catalunya. Foto
cedida per J.LL. de l’arxiu Loli Serrano.
important d’aquests fluxos en el moment que
començava la saturació urbana de l’espai
barceloní. Si tenim en compte el quadre
sobre la cronologia de la immigració realitzada per l’autor abans citat 14, l’any 1955
Esparreguera rebé el 14,3 % del total d’immigració , el 1965, el 44,8% i el 1975, el
89,3 %.
mEl franquisme va ser una època molt dura per a la societat espanyola en general, ja
que hi havia molta pobresa i unes condicions de treball molt pèssimes. Aquesta
situació, però, era diferent segons el territori on ens situéssim. Segons Pilar Hereza:
“a Catalunya disposaven d’aquest treball a les fàbriques i això va provocar l’arribada de
molts immigrants de fora de Catalunya. Ja que aquí era l’únic lloc on es podia treballar
en la indústria, ja que fora de Catalunya, el treball era al camp, treballant la teva
pròpia terra o amb jornals. Gent que anava a la plaça del poble on escollien aquell que
podria treballar aquell dia, tot això fora de Catalunya i Aragó, sobretot a la part sud
d’Espanya. A la part nord tenien les mines, per tant, funcionava diferent”.
Així doncs, com hem observat a la cita, Catalunya va ser una de les destinacions per
excel·lència dels immigrants del territori espanyol. Tenint en compte les dades del
llibre: “EL Moviment Obrer (1939-1978)”15: a l’inici del segle XX la població del Baix
Llobregat és de 46.191 habitant i al 1975 passà a tenir-ne 462.738.
Les dones van tenir un paper actiu en el fenomen migratori. Les nouvingudes podien
venir amb diverses situacions:

Esposes d’homes sindicalistes i immigrants.

Dones que havien arribat amb les seves famílies quan eren nenes o
adolescents.
13
LA IMMIGRACIÓ AL BAIX LLOBREGAT. L’ONADA MIGRATÒRIA DELS ANYS SEIXANTA. Centre d’estudis demogràfics.
2000. http://www.ced.uab.es/publicacions/PapersPDF/Text177.pdf
14
Op cit. Veure el quadre de la pàg. 14. Font: INE, Padró municipal d’habitants del 1986.
15
Llibre citat a la bibliografia.
16
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)

Altres arribaven soles i utilitzaven la seva immigració com a estratègia de canvi
i de mobilitat social. Aquestes dones entraren en el món laboral on algunes
començaren a formar part del món sindical.
La nova societat que arribava es trobava amb un món totalment diferent al que
estaven acostumats, se’ls va obrir el camí a noves oportunitats, a la possibilitat d’una
vida millor. Segons Pilar Hereza: “Aquí hi havia moltes colònies tèxtils, amb un
sistema medieval però que t’oferien una vivenda petita, però que estaven força bé. I
clar, per gent que havia viscut fora, en caserius dels senyors o en pitjors condicions...
Doncs, per a ells això els obria les portes a moltes coses noves com l’escola per als
seus fills. Per això, va immigrar tanta gent a les capitals”.
Esparreguera, tot i ser un poble del Baix Llobregat, no va tenir tan volum d’immigració
com els municipis del sud de la comarca: tot i així, disposava de la Colònia Sedó,
fàbrica tèxtil, i la fàbrica de les Tovalloles, a Cal Muntaner, encara que la que va acollir
un nombre més gran d’obrers fou Can Sedó . Segons Gràcia Dorel, Can Sedó destaca
per ser una de les fàbriques més grans de Catalunya i l’element més característic és la
conducció que va des de la resclosa del Cairat, situada a més de quatre quilòmetres riu
amunt, fins a Can Sedó, coneguda popularment com “Can Peles” per un canal soterrat
que, just a l’entrada de la turbina, enllaça amb un aqüeducte de grans dimensions que
acaba en forma parabòlica i aconsegueix un desnivell final de trenta metres d’alçada. A
Can Sedó hi destaquen el gran nombre d’edificis industrials i també les dimensions de
la colònia obrera. Tot són xifres importants: 1.800 habitants, 3.000 treballadors i la
turbina més potent del seu temps. La colònia comptava amb una bòbila, servei de
bombers, brigada de paletes, una foneria, infermeria, fàbrica de carbur de calci,
laboratori i tallers propis d’electricitat, manyeria, pintura i fusteria16.
Nosaltres
hem
pogut
comprovar aquest fenomen
migratori en el nostre treball
de camp. Volíem saber quin
era l’efecte de la immigració a
casa
nostra,
per
això
realitzarem unes enquestes a
l’alumnat del nostre centre, a
Esparreguera. Pensàvem que
així podríem arribar a saber el
grau de l’impacte migratori a
la nostra vila. Així, podem
Foto de l’estat actual de la Colònia Sedó .
veure que de les àvies de
l’alumnat de primer i segon
cicle d’ESO, un percentatge molt petit prové o és nascut a Catalunya (probablement, si
s’hagués preguntat per una o dues generacions més endarrere –no s’ha fet perquè
vàrem comprovar que molts nois i noies ja els costava recordar l’origen de les àvies–,
16
Dorel-Ferré, Gràcia, dins de 150 anys de colònies industrials. http://www.parcfluvial.cat/documents/674853009.pdf
(consulta, octubre de 2011)
17
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
també en aquest cas, les nascudes a Esparreguera serien poques, ja que sabem per
estudis demogràfics que quan s’obrí la fàbrica Sedó, a la primera meitat del segle XIX
es produí una forta migració interna). És documentat17 que el 1877 hi hagué una
aportació de treballadors del poble del Cogul, de les Garrigues, que habitaren les
primeres cases de la Colònia Sedó. El 1901 i anys següents es produí una forta
immigració del poble del Masroig, del Priorat, i el 1914 la immigració provingué de
Múrcia i Almeria.
A les gràfiques anteriors, resultat del nostre treball de camp, podem observar que tant
les àvies maternes com les paternes de l’alumnat de l’INS El Cairat provenen, més del
17
Enciclopedia.cat: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0024864 (consultada, novembre de 2011)
18
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
30 per cent, del sud d’Espanya i que la majoria no són nascudes a Catalunya, solament
un 22%.
En la nostra experiència particular aquest fenomen és
present a les nostres vides. En el cas de l’Esther
Segura hi trobem dos casos diferents: per part dels
avis paterns, la seva àvia va néixer aquí a Catalunya
igual que tota la seva família, mentre que el seu avi va
néixer a Catalunya però els seus pares havien nascut a
Múrcia i es van haver de traslladar a Catalunya per
motius de feina. En canvi, si mirem els avis materns, la
seva àvia era d’Extremadura on treballava al camp i va
emigrar amb la seva família des de ben petita per trobar
el que ells consideraven una feina millor. L’avi, en canvi,
va néixer a Catalunya, tot i que els seus pares procedien
del sud de la península.
Fotografia de l’avia materna de l’Esther
Segura.
En el cas de la Carla Rodríguez els seus avis paterns, ja casats, van immigrar junts
amb cinc fills des d’Andalusia
amb la intenció de buscar
feina. En canvi, els seus avis
materns, nascuts a Madrid els
dos, van emigrar de Madrid a
Saragossa per motius de feina,
ja que van ascendir el seu avi a
un càrrec més alt i aquest fet
requeria el seu desplaçament.
El motiu pel qual es van
desplaçar a Esparreguera és
ben diferent, una de les seves
tietes patia una malaltia als
peus i havia de ser operada, els
metges els van recomanar viure
en un lloc de platja i ser operada a Barcelona, on es disposava d’especialistes. Així
doncs, com que la seva empresa tenia una seu aquí a Esparreguera la seva destinació
va ser aquesta. En tot cas, també buscaven uns serveis millors, com és el cas del
sanitari.
Fotografia dels avis materns de la Carla Rodríguez.
19
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
A continuació mostrarem uns diagrames de sectors18, amb les últimes dades existents
del municipi d’Esparreguera, l’any 2010. Amb aquests gràfics pretenem contrastar les
dades obtingudes al nostre treball de camp amb les dades oficials de la vila sobre la
immigració.
18
Dades de les taules estadístiques de l’annex de la pàgina 71.
20
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Observem doncs, que amb la mostra presa al nostre centre, en total hem enquestat
120 alumnes, disposem d’uns resultats molt similars a les dades oficials de l’Idescat.
Així doncs, podem veure la importància de les dones immigrades a la nostra població,
especialment les provinents del sud d’Espanya.
21
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
La dona treballadora
La vida dels treballadors i treballadores fou molt dura, especialment els primers anys
de la postguerra i, sobretot per a les dones, segons Jordi Jiménez: “Després de la
guerra ningú donava feina als mal anomenats rojos, no va ser fins a la Segona Guerra
Mundial quan van començar a contractar-los, no tenien més opcions, hi havia molta
feina”. Hem trobat casos com el de la Bernardina Zamora19, nascuda a Mojácar i que
vingué a Catalunya quan solament tenia un mes, que treballà a Can Sedó fins l’any
1962, que explicà que es llevaven a les 5 del matí i baixaven a peu a Can Sedó amb
fred i calor, amb una criatura als braços,
que deixaven a la guarderia de la colònia, a
més de les carmanyoles del dinar. A més
dels llocs de treball, les dones s’havien
d’encarregar de les tasques domèstiques,
segons Pietat Iglesias: “Pues, ho fèiem
Imatge de dues treballadores de la Colònia Sedó al safareig
públic on rentaven la roba. Imatge cedida per JLL.
tot de nit, eh... Planxàvem, cuinàvem...
quan plegàvem de... de les feines ja ens ho
deixàvem tot ja fet per l’endemà quan
arribéssim, que estigués tot fet. Pro hasta
cosíem, a la nit, me’n recordo que posàvem
unes bombetes grosses... amb molt llum
per cosir i planxar”. El cap de setmana el
dedicaven a fer la bugada, comprar i les tasques pròpies d’una dona en aquella època.
Pensem que no tenien ni rentadores, que les neveres eren de gel i les planxes no eren
de vapor. No és que la vida dels treballadors fos fàcil, però sí que el de les dones ho
era més.
Segons Pietat Iglesias: “despues de sortir del col·legit, als onze anys, vaig anar de
niñera en una casa a cuidar a un nen, de niñera i quan vaig arribar als catorze anys,
allavons em van posar en una fàbrica tèxtil perquè fins als catorze no, no hi podies
entrar, però quan treballava a aquesta fàbrica, al dematí nava a la fàbrica, nava a
dinar, i a la tarda nàvem al camp a treballar! Nàvem a collir olives, collir... ametlles,
collir... en el temps del raïm. Teníem dugues, dos, dugues feines, amb catorze anys!” .
Dones treballant a la verema a Cordelles. Foto arxiu JLL, cedida per
Quima Mas Ramoneda.
19
Segons ens ha explicat la seva filla, la JLl.
22
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Com hem dit en un principi, la postguerra va ser molt dura, a l’entrevista a la Pietat
Iglesias podem comprovar que des de ja ben petits els nens havien de treballar per
portar diners a casa, sobretot en el cas de la nostra entrevistada, que va quedar-se
sense pare com a conseqüència de la guerra. Ella ens narrà: “Mmm..Jo vaig viure
molts anys amb la meva mare perquè jo, quan vaig néixer, el meu pare [...] el meu
pare va marxar, a França, el van agafar, i el van, el van... d’allò, ell va morir en un
camp de concentració.
I allavons, clar, sempre vaig estar amb la meva mare, vaig... sí..” aquest fet suposava
que visquessin cinc dones soles en una casa, i això comportava un treball molt més
intensiu per part d’aquestes, ja que els sous de les dones eren molt més baixos que els
dels homes, segons Pietat Iglesias: “nosaltres, a casa, érem cinc dones, i totes cinc
treballàvem, eh, pro ho passàvem molt malament perquè no hi havia cap home”.
Aquí a Esparreguera, les dones
podien treballar, generalitzant, a la
Colònia Sedó, a la fàbrica Montaner
i Font, coneguda popularment per
les tovalloles, al camp, podien ser
mestres o botigueres. A més,
podien endur-se feina per fer a
casa, que era remunerada, de la ja
anomenada fàbrica de tovalloles, o
d’altres
empreses,
sobretot
fàbriques
de
jerseis,
segons
Juanita Escriu i Pietat Iglesias:
(després de preguntar si hi havia
l’opció de realitzar alguna feina a
casa) “aquí a Esparreguera hi havia
una, una fàbrica de tovalloles. Si, sí, que ho feien. I les mateixes treballadores
s’emportaven em... tovalloles i albornoç, a casa, i els feien a casa. (“Juanita Escriu”: ho
feien no... repassaven.) Repassaven, sí. (“Juanita Escriu”:
tallaven fils i cordaven). Después es repassaven molts jerseis,
perquè hi havia molta fàbrica, fàbriques petites de jerseis
(“Juanita Escriu”: i paperines, pro això ja és més cap aquí,
eh...). Sí. (“Juanita Escriu”: paperines sí, que també en fèiem.
Paperines... S’enganxaven amb cola i les naven a buscar, les
portaven i les naven a buscar. Jo no ho havia fet, eh... però la
meva cunyada i la meva sogra...) Clar..., és que jo, arribàvem
a casa a l’hora de sopar. I escolta... si navem, tot, sortíem d’un
puesto, i entràvem en un altre, eh...” tot i l’existència
Treballadores de la Colònia Sedó. Imatge extreta de l’exposició de les
dones i cedida per l’arxiu municipal.
d’aquestes feines, veiem que no era massa població qui optava
per fer-ho, ja que treballaven a diversos llocs i no disposaven
de més temps, segons Pietat Iglesias: “Molt... molt.
Víem de treballar per ixò, dos jornals. Totes, i la meva
Jacoba Hinojosa, treballadora de la
Colònia Sedó. Any 1949. Imatge
cedida per J.Ll de l’arxiu Buixeda.
23
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
mare també. La meva mare anava a netejar a les cases, a fer feines. I me’n recordo
que sortia d’una casa i entrava en una altra, sortia... venia tard (allarga el tard)... a
casa. Havíem treballat molt a l’estar les dones soles, doncs. I después que era un
temps... Va ser un temps dolent... (Juanita Escriu afegeix: se’ns pagava poc, també)
La postguerra va ser molt dolenta”.
Segons Jordi Jiménez: “L’època era tan dura que els amos de les fàbriques se
n’aprofitaven. Un cas era el de l’amo de la fàbrica
de les tovalloles, que quan tenia interès per una
treballadora l’amenaçava amb fer-la fora si no feia
el que ell volia, en fi...ja us ho podeu imaginar”.
Imatge de les treballadores de Montaner i Font. Imatge cedida per JLl.
Tot i aquestes feines, hem pogut comprovar que, tot i que les dones participaven
activament en el món laboral, les feines que aquestes feien no eren massa
destacables, és a dir, no eren oficis concrets, segons Pietat Iglesias i Juanita
Escriu: “Lo que... hi havia molt poques senyores amb oficis oi? Era la fàbrica o
botigues...) sí, sí [...] (Pietat: Perquè no hi havia dones, com ara, que hi ha de tot ara)
sí..(Pietat: La veritat és que ha canviat molt això eh) estudien... (Pietat: Allavons
només era a fàbriques o botigues)”.
En un treball de recerca realitzat al
nostre centre i dirigit per la professora
Marisa Salgado, Estudi de la història i
determinació per GC-MS de compostos
terpènics de Les Aromes de Montserrat,
els autors i autores20, en un intent de fer
Dona banyant al seu nadó 1963, com hem dit les dones havien
de combinar la seva vida laboral amb la familiar. Imatge cedida
per JLl.
un estudi històric dels orígens d’aquesta
empresa esparreguerina, ens parlen
d’una de les feines tradicionals que es
realitzaven a domicili, l’etiquetatge de les
ampolles que es produïen a Can Castells:
“Després de l’embotellament, s’havien
d’etiquetar les ampolles. Aquesta era una tasca que s’havia de fer a mà però amb la
què els treballadors de la fàbrica es podien distreure fàcilment. Per evitar-ho, es va
optar per l’opció del treball a domicili, que permetia que cadascú tries el moment que li
fos més convenient per fer la feina, sovint mentre es veia la televisió o es feia alguna
altra cosa. Algunes persones encara recorden tardes etiquetant i embolicant amb els
pares, sobretot ampolletes petites de 4 centilitres ”.
20
Alex Alarcón, Adriana Aranda i Carla Brull
24
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Volem remarcar, tot i això, l’important paper que va tenir la dona en el món laboral i la
gran quantitat de feines que una dona ha pogut tenir al llarg de la seva vida, com per
exemple, segons Carme Paulo: “vaig treballar a molts llocs: de petita de dependenta
a casa els meus avis venent llibres, fent sabates a casa la meva tieta Pepeta que és a
Cal Serra, de cangur, als 14 anys a una fàbrica de jerseis, després vaig treballar per
telefònica, després de corsetera, de dependenta a una botiga de congelats, a l’escola
al Puig de monitora i , fins i tot, fent una substitució d’una mestra que estava
embarassada, i després un altre cop, amb ajuda. Aleshores va arribar a un punt que
vaig voler ser mestra, però no vaig tenir temps, i vaig, i em poso a política. Els hi vaig
prestar la imatge i vaig acabar donant-li 13 anys de la meva vida. I una altra que em
va agradar molt, va ser la de l’organització de Can Comelles”.
En aquestes imatges de
l’exposició de les dones,
podem
observar
dones
treballadores als seus negocis
propis.
La
primera
foto
començant per la dreta,
correspon a Juanita Escriu a la
seva botiga.
Mitjançant aquests gràfics extrets de les enquestes fetes a l’INS El Cairat, podem veure
com gairebé un 30% de les àvies dels alumnes de l’institut es van dedicar a fer treballs
domèstics a altres cases, cal destacar l’escàs 6% de dones que ocupaven alts càrrecs
en una empresa. En aquest gràfic no podem observar-ho, però, durant el buidatge de
25
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
l’enquesta hem pogut comprovar que moltes d’aquestes àvies tenien més d’un lloc de
treball.
És un fet que les dones rebien menys sou que no pas els homes, així ens ho han
manifestat les nostres informants. En una entrevista realitzada l’any 199821, a Ramon
Llordella Mestres, que fou treballador de Can Sedó, afirmava: “ A la fàbrica, a Can
Sedó, les dones sempre cobraven menys i segons quines seccions també. I encara
patien més discriminacions del règim22: A partir de l’any 1955 hi va haver com un
comitè d’empresa, però, si s’anava a favor dels treballadors, aviat els escabetxaven. Si
es feia una vaga havien de mirar que a les dones no les pelessin el cap i que no fessin
fora els homes”. O també23: “A les dones se les portava al despatx on hi havia una
infermera que les registrava. Si els enganxaven, els despatxaven”.
Imatge de la felicitació pel casament de la
Bernardina Zamora, emigrant d’Andalusia
amb el Ramon Llordella, esparreguerí. Es
conegueren i festejaren a la fàbrica.
Carrer Montserrat any 1946. Fotografia cedida per J.LL. de l’Arxiu Buixeda.
En aquesta imatge podem observar una de les moltes tasques de les dones,
netejar la parcel·la del carrer situada davant de les seves cases.
21
Es pot trobar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i al del Memorial Democràtic, al Projecte: Memorial democràtic del
Baix Llobregat: de les experiències personals a l’èxit col·lectiu. Transcriptora: Alba Fornells Vernet
22
Op. cit. 0.08.28
23
Op cit. 0.20.23
26
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
La dona i el moviment obrer
El moviment obrer24 va suposar el moviment
social més important dels anys 60 i 70. Tant
treballadors com treballadores, la majoria d’ells i
elles immigrants d’altres zones d’Espanya,
pretenien millorar les seves condicions de vida a
través d’un increment en els seus salaris i unes
noves condicions de treball que els permetés
una vida més digna. Més endavant també es va
demanar un seguit de drets dels quals no es
disposaven, tals com: el dret de vaga, de
llibertat
d’associació,
etc.
Aquestes
reivindicacions, però, no van tenir un camí fàcil. Com hem comentat a la introducció,
no es disposava de cap sindicat lliure, només hi havia el sindicat vertical que estava
controlat i dirigit pel règim franquista. Tot i les prohibicions que hi havia i el risc que
patien si creaven alguna organització que lluités pels seus drets, es van organitzar en
comissions, que és el que actualment coneixem com a Comissions Obreres. Segons
Elionor Sellés: “Avui és un sindicat però llavors tenia el sentit que tenen les paraules,
només comissions d’obrers, no era un sindicat com el coneixem avui”.
Logotip de les Comissions Obreres.
El moviment obrer va estendre’s
ràpidament, segons Elionor Sellés:
“La gent s’hi implicava perquè ho veia
pròxim, ni llunyà ni artificial” . El gran
nombre de seguidors va aconseguir
tres vagues generals en poc temps: el
juliol del 1974, el desembre del 1974 i
entre els anys 1975 i 1976. Segons
Imatge cedida per Elionor Sellés . Assemblea de treballadors i
treballadores en un dia de festa al camp. Com que les reunions
estaven prohibides i perseguides, una manera de saltar-se la norma
era fer una excursió col·lectiva i llavors fer l'assemblea. Aquesta
correspon a una lluita molt llarga que hi va haver a Rockwell
Cerdans de Cornellà l'any 1968”.
Montserrat Segarra: (ens parla de la
seva vivència com a treballadora de la
vaga del 1975) “jo treballava en una
empresa de construcció a Martorell,
[...] van passar piquets, ens van fer
tancar, al matí no vam treballar”.
Les dones, com hem dit, van formar part d’aquest moviment de manera igualitària amb
els homes. Elles, a la vegada, lluitaven per obtenir els mateixos drets que els homes,
volien igualtat en el treball. També hi va haver, segons ens ha contat Joana Llordella,
dones estudiants que col·laboraven a la causa. Recorda l’any que ella estudiava COU a
Martorell que van recollir diners per una caixa de resistència dels treballadors de la
SEAT o altres –no ho recorda massa bé– que estaven en vaga.
24
Quan ens referim a en aquest apartat al moviment obrer, ens estem referint al del Baix Llobregat en general, si no
diem el contrari.
27
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Les dones, a les organitzacions obreres, van tenir el paper següent, segons Elionor
Sellés: A les organitzacions obreres [...] les
dones hi eren presents i algunes tenien prou
prestigi. Teòricament no hi havia cap diferència
i, quan van començar a ser legals, hi va haver
comitès específics per tractar dels problemes de
les dones treballadores. Ara bé, una cosa és la
teoria i l’altra la pràctica. De fet, les dones van
començar a conscienciar-se a partir d’unes
jornades que es van fer a Barcelona l’any 1976.
Aquelles jornades van ser molt importants i hi
Imatge cedida per Elionor Sellés: “Són dones dels
van assistir moltes dones de diferents sectors,
treballadors de Laforsa de Cornellà. Va ser també
també les dones treballadores. Allí se’n van
una vaga molt llarga entre el novembre de l’any
1974 i el febrer de 1975. Les dones dels
adonar que els canvis havien de venir d’elles
treballadors hi van participar activament.
Òbviament hi va haver també vagues on les pròpies
mateixes, per això, de manera progressiva (les
dones eren les treballadores en vaga i no ho feien
coses no succeeixen en un dia) es va anar
en solidaritat amb els seus marits”.
prenent consciència i reclamant un lloc entre els
iguals. El procés va ser molt lent, però va anar endavant (avui s’ha fet molt camí, però
no tot el camí)”. Les dones presents en les comissions obreres seguien el següent
perfil, segons Elionor Sellés: “Igual que els homes eren dones treballadores, ara bé,
majoritàriament eren molt joves i sense càrregues familiars. Quan començaven a tenir
criatures les coses es complicaven. Algunes van veure que allò les relegava i van fer
l’impossible per estar a tot arreu, a vegades triplicant les jornades, però la realitat és
que la majoria abandonava”.
El moviment obrer, com a moviment social, va anar acompanyat d’una gran solidaritat.
La lluita d’una empresa, suposava la lluita de totes. Tothom lluitava pel mateix. Això va
anar acompanyat d’una participació força important de l’Església. Com a exemple ben
clar, tenim a José Fernández, qui va formar part d’associacions cristianes durant
aquesta època. Ell ens parla sobre el paper de la dona en aquests grups: “En els grups
on jo col·laborava hi havia una igualtat real entre homes i dones. Hi havia igualtat
entre homes i dones perquè en aquests grups, un dels ideals era la igualtat en tots els
aspectes de la vida i entre els quals estava la igualtat de gènere”. Les dones que
formaven part d’aquests grups tenien un perfil clar, com ens comenta José
Fernández a la seva entrevista: Moltes eren treballadores i estudiants i d’altres
treballadores o estudiants. La gran majoria eren joves però també hi havia dones
grans i “amas de casa”.
A causa de la repressió del moment, les queixes i vagues van a anar acompanyades
d’apallissaments, tortures, presó i negació dels drets humans. No va ser fins a l’abril
del 1977, durant la transició política, que es legalitzen els sindicats.
Com a resum d’aquest apartat ens agradaria fer menció d’unes frases que apareixen
en la tesi doctoral de l’Elionor Sellés: “les dones ocupen un espai propi i els homes
són els seus caps, que subministren la feina, la controlen o la verifiquen. Aquest
distanciament i els prejudicis socials obraran en contra de la companyonia, afavorint
28
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
disputes i enfrontaments que no facilitaran el contacte i la lluita conjunta. Com
veurem, les dones hauran de guanyar-se, amb l’acció de cada dia, el respecte dels
seus companys masculins i serà a partir de l’aparició del conflicte que la relació
començarà a canviar. [...] A través de la lluita apareixerà un nivell més gran de
conscienciació que afavorirà l’adopció d’actituds militants i de compromís. D’aquesta
manera, el treball de les dones dins del moviment obrer facilitarà un contacte amb els
corrents de pensament feministes que seran decisius per a elles. A partir de les
vivències viscudes directament i, feta la reflexió sobre la seva submissió en el món del
treball, les dones acabaran per traslladar aquestes experiències d’un camp a l’altre, del
món laboral al món personal. […] Les dones activistes, a través de la lluita i de la
participació en el moviment obrer, transformaran la seva percepció de les coses, les
seves aspiracions i la seva concepció del món que les envolta ”. Observem doncs, com
la participació en aquest moviment no va ser tan fàcil com es podia pensar, no obstant
això, la seva participació els va obrir els ulls a la possibilitat d’un món diferent , iniciant
així el moviment feminista.
La comarca del Baix Llobregat va ser capdavantera en
aquest moviment, tot i així, no va participar de manera
igual en tota la comarca. La part més important van
ser les comarques del sud, que van rebre un volum
més important d’immigrants25. Esparreguera fou una
població amb poca importància en aquest moviment.
Edifici de Comissions Obreres del Baix
Llobregat (Cornellà). Imatge extreta del
llibre El Moviment Obrer (1939-1978),
pàgina: 21.
A Esparreguera, la CNT va ser el sindicat més
important arribant a tenir 375 afiliats. Segons Jordi
Jiménez: “Les noies, totes joves, van arribar després
del franquisme, ja que durant aquest període eren
quatre gats”. Durant l’època franquista, com ja sabem,
molts homes que van lluitar pel bàndol republicà van haver d’exiliar-se a França o van
ser afusellats, les dones que quedaven soles a Esparreguera, estiguessin a favor o no
dels ideals dels seus homes, patien vexacions per part de la Falange, segons Jordi
Jiménez: “Cada cap de setmana, la Falange reunia a la plaça de l’església a tot el
poble i escollia una o dues dones, de marits republicans, anarquistes, sindicalistes, els
rapaven el cabell i els feien veure oli de resina, que tenint en compte el poc que
menjaven les deixava mortes durant tres mesos. Allò era un espectacle, quedaven
marcades davant de tot el poble, que sabien que eren roges” . És a dir, tot i que les
dones no participessin directament en els sindicats, en patien les conseqüències.
25
Veure l’apartat de la dona i la immigració.
29
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
La dona i la política
La participació de la dona al món
polític era molt minsa. Segons
Montserrat Segarra26: (després
d’haver preguntat pel paper de les
dones al PSUC a Esparreguera) “La
veritat és que aquí a Esparreguera,
dona així capdavantera no n’hi havia
cap. Hi havia una noia que havia
vingut de fora, que era immigrant i
que treballava a la Flex... aquesta
potser era la més significativa i les
altres
que
érem
d’aquí
Foto de l’Exposició de les dones on podem observar la participació
de les dones en el partit comunista del PSUC.
d’Esparreguera érem... comparses de
la parella, és a dir, érem
simpatitzants perquè ho eren les nostres parelles”. Aquesta cita ens mostra com la
dona durant el període purament franquista, no de la transició, tenia un paper molt
poc rellevant en la política clandestina. A més, les poques dones que en formaven part
eren simpatitzants perquè les seves respectives parelles eren militants, és a dir, la seva
assistència a les reunions estava condicionada a l’assistència de la parella. Per altra
part, trobem una petita excepció d’una dona més participativa, tot i que cal remarcar
que no era una dona d’Esparreguera, sinó que era una immigrant, a més, segons
Montserrat Segarra: (després de preguntar el perquè de la seva participació més
remarcable) “Home, ella estava en el món laboral, és un altre sector” 27.
Tot i que la participació de la dona al PSUC era escassa, alguns dels temes que es
parlaven en les reunions tenien relació amb les dones, segons Montserrat Segarra:
“es lluitava per la incorporació de la dona en el món laboral, per a què tingués els
mateixos drets, el mateix salari, tot això”.
D’altra banda, a l’Ajuntament d’Esparreguera, podem veure a l’annex de la pàgina 9,
que correspon a una acta de l’Ajuntament dels anys 1940-1943, com tots els càrrecs
importants a l’ajuntament, com alcalde o conseller eren ocupats purament per homes,
a més, als annexos de la pàgina 10 i 11, que corresponen a actes de l’Ajuntament del
període 1940-1943, podem veure que els llocs de treball ocupats per dones són els de
mecanògrafa i llevadora, és a dir, feines que eren considerades principalment per a
dones, ja que es considerava que no tenien rellevància.
Fixant-nos més en l’època ja de la transició, destaquem el paper de Carme Paulo,
primera regidora, dona, de la vila d’Esparreguera, tot i trobar-se en la transició, és a
26
Montserrat Segarra, nascuda a Esparreguera, va ser simpatitzant del PSUC durant la seva joventut. Entrevista
transcrita a l’annex de la pàgina 55.
27
Veieu apartat de “La dona treballadora”i “La dona i el moviment obrer”.
30
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
dir, quan s’hauria de produir un abandonament de les idees franquistes trobem que,
segons Carme Paulo:”Justament un dels pares de l’escola28, va venir aquí a casa, això
va ser el segon Ajuntament democràtic, va proposar-m’ho. Jo penso que em va venir a
buscar per tenir una dona a la llista. Ja que van veure que tota la llista eren homes i
amb una dona a la llista era millor. I van pensar en alguna dona eixerida que quedés
bé en el programa... i van pensar en mi. Quan m’ho van plantejar m’hi vaig negar
perquè tenia la mare malalta de càncer i no estava per treballar a l’Ajuntament. I em
van dir que no em preocupés que si no volia que no sortiria, vaja que m’ho van vendre
molt bé. Aleshores vaig pensar que sí, em semblava bé donar la imatge al partit dels
socialistes”. En certa part, veient aquest fet, podríem considerar que van proposar la
participació de la Carme Paulo en el partit, per la seva imatge com a dona, és a dir,
ja que es tractava d’un Ajuntament posterior al franquisme volien presentar-se com a
partit més innovador, mostrant així una llista on s’incloïa una dona.
Manifestació per l’estatut de Catalunya del 1977 on hi va participar un grup d’esparreguerins i esparreguerines.
Imatge del llibre Cent Anys a Esparreguera.
28
Carme Paulo fa referència a un dels pares que va participar en la creació de l’escola El Puig. Acció que es va
desenvolupar durant el període franquista i, no directament, va suposar una contrarietat al règim, ja que es pretenia
buscar un altre tipus d’escola a les que eren vigents.
31
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
La dona i l’educació
L’educació fou un dels principals pilars
d’adoctrinament del franquisme, i la
formació de les dones de manera sexista
començava des de les pròpies cases. Allí
les nenes havien de fer feines
domèstiques i els nens no. Això no era
nou, així en la nostra recerca hem pogut
llegir l’entrevista que, l’any 2009, l’Íngrid
Hernández, alumna del nostre centre,
realitzà a la Francisca Isard i Estruch, on
ens parlava del paper de les dones
esparreguerines en la construcció de la
nostra societat29 : Francisca Isard i
Estruch, la Paquita de cal Estruquet, va néixer a Esparreguera l’any 1918, aleshores
tenia 93 anys. De ben petita va aprendre a fer les feines de casa: “Fer-te el llit,
Imatge de l’escola de Monges d’Esparreguera dels anys 40. Foto
de l’Arxiu Municipal.
espolsar les alfombres, treure la pols...: al migdia, a vegades escombrava la casa,
perquè la meva mare treballava pel Baldrich. Aquest tenia vaques i la mama treballava
allà i, és clar, la dona, quan venia, tenia altra feina.
La mare treballava moltes hores perquè, pobreta, com que treballava en el Baldrich,
marxava, per exemple, a les vuit del matí, i a les dotze, quarts d’una, venia, feia el
dinar, dinàvem, rentava els quatre plats, i llavors se’n tornava a anar a treballar, fins a
les vuit ooo... El dinar el feia ella, quan venia,
pobreta, al vespre, el mig manegava .
Treballava de dilluns a dissabte, i algun
diumenge també havia treballat, perquè com que
venia llet, si vostè volia un litre de llet i la volia
bona, anava a la vaca i la munyia, i li donava la
llet, i és clar, la mama també havia d’estar allà. “
Però les coses no van canviar massa, segons
hem pogut comprovar a l’entrevista a Carme
Paulo: “Jo de petita, [...] em feien anar a ajudar
Foto: Francisca Isard i Estruch. Fotografia de la seva família
cedida per JLL.
a la iaia a cuinar i a fer el llit al meu germà i el
meu. I jo no entenia perquè havia de fer el llit del nen[...]. Ell tenia dues mans com
jo”. Aquestes normes eren establertes per les pròpies dones de la casa, les quals
havien estat educades de la mateixa forma, tot provocant així un cercle inacabable.
29
Hernàndez, Íngrid: La dona a l’Esparreguera del segle XX. Treball de recerca de batxillerat.
Esparreguera 2009.
32
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Alhora, des de ben petites les
dones eren educades en
escoles sexistes: els nens i les
nenes eren educats en escoles
diferents. Fins i tot, anaven
uniformades (com podem veure
a la fotografia). Segons Carme
Paulo: “anava a l’escola de les
monges, on només hi anaven
nenes; hi anaven nens fins als
5, i a partir dels 5 anys ja no els
volien, perquè, era només una
escola de nenes”. Fet que
Imatge de les nenes que assistien a l’escola de les monges d’Esparreguera.
Cedida per J.LL. A la fotografia hi podem veure la Montserrat Segarra, que és la
comportava que els nens i les
nena que va vestida tota blanca.
nenes no mantinguessin cap relació d’amistat i poguessin aprendre els uns dels altres.
Tota aquesta educació estava molt vinculada a l’Església Catòlica, institució que en
gran part mantenia una visió de la dona, com la incitadora del pecat original. I així
s’ensenyava als nens i a les nenes. A Esparreguera, hi havia l’escola de les Monges, on
en diferents moments del dia paraven les classes per a resar. Per altra banda, també hi
havia “les escoles nacionals”, avui Mare de Déu de la Muntanya. Allí també els
obligaven a anar a missa cada diumenge, però hi havia nens i nenes, encara que
durant uns anys també van estar separats.
A les dues escoles s’educava d’una manera similar; les dues impartien les classes en
castellà, a causa de la repressió del franquisme, i els mestres i les mestres i el
professorat eren afins als règim, o ho havien d’aparentar si volien treballar. Segons
Pilar Hereza: “les mestres,[...] eren tots de dretes ja que els republicans van ser
exiliats i no van poder exercir la seva feina mai més i d’altres van ser afusellats o a la
presó”. L’ensenyament donava molta importància a l’escriptura, tant pel que fa a la
lletra com a l’ortografia, i a la lectura. Les assignatures de l’època, com podem
observar a l’annex número quatre, que és una factura, però inclou tot un llistat
d’assignatures i conceptes que havia de pagar la família; S’hi detecta que algunes
d’aquestes assignatures consistien en tasques considerades femenines, com la
confecció, “El corte y confección” que en deien. Al document que tenim a continuació,
podem comprovar la importància d’aquesta matèria, “Formación para el hogar”, que
era una matèria exclusiva per a les noies. També estava la classe d’educació física,
segons Joana Llordella: “Recordo que quan fèiem educació física anàvem totes
vestides iguals, amb una faldilla i sota el que es coneixia com bombatxos, una mena de
pantalons que arribaven a l’alçada quasi del genoll, que evitava que se’ns poguessin
veure les calces. Tot i que només hi havíem dones a la classe!”.
33
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Cartilla d’escolaritat del curs 1967-68 de l’escola de les Religioses
Dominiques de l’Anunciata. Foto cedida per JLL
Segons Pilar Hereza: “Tampoc fèiem gaire cosa, cada curs fèiem el mateix. Quan
acabaves sorties sabent llegint i escrivint perfectament, sense faltes, ja que amb això
eren molt estrictes. Però sense gran cultura”. En el cas de l’escola de les Religioses
Dominiques, les mestres eren monges, qui com a religioses, o com la majoria de la
població, seguien les idees franquistes.
Des de les mateixes escoles era obligatori cantar un seguit de cançons de l’època que
fomentaven l’esperit franquista, tals com: “Cara al sol”. Segons Carme Paulo: “només
entrar ens feien cantar el cara el sol o soy valiente leal legionario i coses d’aquestes,
[...], al principi ens feien fins i tot aixecar la ma. [...]et fan cantar un seguit de
cançons, que no saps que volen dir[...], i és ja on comences a conèixer el règim i
l’entorn que tens”.
En aquesta imatge observem que un dels exercicis típics
era la repetició d’una frase de forma correcte, sense
abandonar mai les idees del règim : “España es mi
amada patria”.
Fotografia d’un llibre de l’escola de Carme Paulo, qui va anar a l’escola de
Monges d’Esparreguera.
Dins d’una mateixa classe hi havia grans desigualtats, ja que hi havia nenes de
diferents edats. Segons Pilar Hereza: “hi havia 3 graus, això implicava que en una
mateixa classes hi haguessin nenes de 10 i 14 anys. Només hi havia 3 graus i 3
professores”.
Com hem vist anteriorment, per completar el seu aprenentatge, a les tardes, les nenes,
havien de fer “Les Labores”. S’ensenyaven a les nenes a fer “coses de dones”, com
cosir vestits. Mitjançant aquest ensenyament es pretenia instruir a les futures dones de
la societat el seu rol i les tasques domèstiques que haurien de realitzar. Això es pot
veure clarament amb el fet que en aquella època se solia dir que aprenien “Las
Labores propias del sexo femenino”.
34
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
També, a l’estiu, anaven al cosidor. Segons Carme Paulo: “El que també era molt
comú en les noies era que ens portessin a un cosidor per aprendre a cosir, ja que en
les monges t’havia iniciat i així podies continuar. Normalment ens hi feien anar a
l’estiu, ja que no hi havia res a fer perquè no sortíem de vacances, l’economia no ho
permetia i tampoc s’estilava”.
Fotografia del llibre de Càlcul de Comercial de
Carme Paulo, qui va realizar estudis de comerç.
El més habitual era que els estudis finalitzessin quan el nen o la nena tenia 14 anys.
Edat amb la qual començaven a treballar a la fàbrica més propera. Aquí a Esparreguera
era molt comú el treballar a la Colònia Sedó o a la fàbrica de les tovalloles30, Montaner
i Font.
També era possible continuar amb els teus estudis i fer el que es coneixia com estudis
de comerç, on t’ensenyaven : mecanografia, taquigrafia, francès i comptabilitat.
Sovint es relaciona la forma d’actuar de les escoles
religioses amb la forma d’actuar el règim, pesem en la
Sección Femenina, però no sempre fou així, encara
que aquest seria un tema per a un altre treball de
recerca. Ara bé, tenim mostres de la influència de la
“Sección Femenina” a les escoles de la nostra vila,
encara que no tenien un local com tenien els nois al “
Imatge de dones de la Secció femenina,
de:http://bachiller.sabuco.com/ei/la_mujer
Frente de Juventudes” del carrer del Arbres. Per
_en_la_guerra_civil_franquista.htm
exemple, als inicis del nostre institut, quan encara era
el CLA31, i estava situat al carrer Hospital, es recorda que la professora d’ Educació
Física, o la de Labores de Hogar, o similars, havia de pertànyer a la Sección Femenina.
Pensem que accedeixen a les aules a partir de l’any 1948 per ensenyar les assignatures
de Política, Ciencias de l’Hogar, Educación Física32 i Música.
30
Veieu apartat de “La dona treballadora”.
31
Colegio Libre Adoptado
32
En aquest cas la professora era la Maria Pena. Però que pretenguessin a la Sección Femenina no vol dir que
combreguessin amb les seves idees, però sí que era una condició sine qua non.
35
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Imatge de © X. Laborda Gil, 2006 Els dibuixos són un reflex de com ens vèiem les nenes, o com vèiem les mares. Per altra banda, els exercicis de
cosir era una activitat que van fer totes.
La dona i la religió
La religió33 va prendre un paper repressiu molt important en la vida de les dones
d’aquella època; tal va ser la seva influència que encara avui ( ens han manifestat
algunes informants) no se n’han alliberat. Segons Pilar Hereza: “pels prejudicis
religiosos, que no se superen, del tot, mai a la vida. [...]no vaig fer res que en aquell
temps fos mal vist, cosa que me’n penedeixo molt. [...] poc a poc però, quan et fas
vella te n’adones que encara no els has eliminat”. Segons Carme Paulo (mirant els
seus llibres de l’escola): “em sento molt manipulada, clar, que hem sortit com hem
sortit”.
Un dels pilars fonamentals del règim franquista va ser l’Església, segons Carme
Paulo: “El meu pare sempre em deia que Jesús va ser el primer comunista que hi va
haver al món[...] Un dia estàvem a l’escola, ens estaven explicant no sé si la història
sagrada, doncs (...) jo li vaig deixar anar a la monja allò que el meu pare m’havia dit,
recordo que es va posar vermella com un pebrot, me’n recordaré sempre la Hermana
Purificación: “¿Quién te ha dicho esto Paulo?” “Mi padre me lo ha dicho” “¿Tu padre?
¿Tu padre te ha dicho esto?” “Sí, madre” “¡Tu padre además de ser un rojo, hasta el
pelo tiene rojo!””, gràcies a això va poder expandir els seus ideals a un major nombre
de la població. Establint prejudicis socials i religiosos que afectaven, sobretot, a les
33
Sempre ens referim a la religió oficial, no pas a l’església de base.
36
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
dones. Segons Carme Paulo: “havíem de ser pudoroses i reservar-nos pel
matrimoni”. Aquests prejudicis eren marcats des de l’Església, l’escola i, fins i tot, per
les pròpies famílies. Segons Pilar Hereza: “Aleshores amb el que t’inculquen a l’escola
i la influència de la mare i la família : “sobretodo con ningún chico, que no te dejes
tocar eh!”. Clar, era tanta la repressió que tenies por”.
L’Església catòlica tradicionalment ha
estat una institució molt masclista,
partint de la idea que la dona va
cometre el “Pecat Original” i ha estat
castigada des d’aleshores. En el
franquisme
aquestes
idees
es
radicalitzen fins al punt que els nois
tenien un seguit de drets, que les noies
no. Segons Carme Paulo: “Em
passava tot l’estiu al carrer jugant amb
els pantalons curts del meu germà,
perquè clar no hi havia pantalons
Imatge extreta del llibre cedit per J.LL que explicava la creació a les
curts per a nenes [...] Llavors, quan
nenes que assistien a l’escola de les monges.
s’apropava el final de l’estiu i arribava
En aquest fragment on s’explica l’expulsió d’Adam i Eva del paradís
el temps d’anar a l’escola, ja paties
podem llegir: “La culpa la tuvo Adán, que era el jefe. También fue
perquè, clar, havia fet un pecat,
culpable Eva, que se dejó engañar y arrastró al pecado a su marido.
[...] Castigó luego a la mujer, condenándola a padecer grandes
havies anat amb pantalons curts i ja hi
dolores para ser madre de sus hijos”.
havia la típica “xivata” que deia “La
Paulo ha ido con pantalones cortos” i ja està, penitència, a resar tres ave marias amb
els braços en creu i llibres a les mans”. Amb aquesta cita podem comprovar la por que
exercia una part34 de l’Església sobre les dones, que patien pels pecats que havien
comès les seves antecessores.
Des de l’escola, era obligat anar a missa cada diumenge, era tal l’obligació que
controlaven la seva assistència. A més, el primer divendres de cada mes es reunien
totes les escoles de la vila per tal de fer una missa peculiar. Per algunes noies
suposava una oportunitat per posar-se en contacte amb altres nens i nenes de la seva
edat i, per d’altres, un tràmit. Segons Carme Paulo: “Llavors el primer divendres de
cada mes, anàvem a l’església on es feia una missa a la qual assistien totes les escoles
de la vila. Llavors, allà, clar, aprofitaves, perquè veies els nens de les altres escoles i,
com que a la teva escola només hi havia nenes, doncs, et feia gràcia veure nens de
vuit o nou anys”. Carme Paulo assistia a una escola de monges, Les Religioses
Dominiques de l’Anunciata, exclusivament per a noies, en un principi, fet que feia que
veure nens de la seva edat suposés una oportunitat desitjable. Per altra banda, segons
Pilar Hereza: “llavors només anar a la missa del diumenge ja era un tràmit”. D’altra
banda, sinó assisties, els teus pares en patien les conseqüències.
Especifiquem “part de l’església” perquè al llarg del nostre treball queda demostrat que hi va haver una altra part que
fou democràtica i que lluità per la llibertat dels homes i les dones. Només cal que llegiu l’entrevista al professor
Francisco Fernàndez, annex pàgina 60.
34
37
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
En l’àmbit escolar moltes de les dones, les que podien, eren educades en escoles de
monges, fet que implicava una estreta connexió amb la religió. Dedicaven moltes hores
del dia a resar i algunes de les seves assignatures estaven vinculades amb el
catolicisme. Segons Carme Paulo: ”En fi, resar, resàvem moltíssim, a les 12 del
migdia, resàvem l’angelus, quan sortíem també resàvem, quan entràvem a la tarda
també, fèiem el rosari, el mes de Maria. En fi, les monges eren molt, molt religioses”.
Imatges del quadern d’estudi de la Carme Paulo. Podem observar el que abans ha estat mencionat: la vinculació entre l’Església i
l’escola. En aquest cas veiem dues lliçons, una sobre el Rosari i l’altra sobre el Papa d’aquell moment, Juan XXIII.
Tal era la seva importància que va arribar a influir les expectatives de futur, segons
Carme Paulo : “va haver-hi una temporada que fins i tot em volia fer monja, així em
passarien aquestes coses santes que els hi passen a les monges”.
L’escoltisme
Dins de l’Església trobem un altre sector molt més liberal
anomenat escoltisme, segons Carme Paulo: “Després
de l’escola va venir l’escoltisme, que va ser una manera
d’entrar en una cosa diferent, és a dir, també resàvem,
però no tant. [...] Era una continuació de l’escola, però
més suau. Va ser una etapa molt maca, et parlaven de
Déu, però sense passar-se, la recordo molt bona, no em
van manipular tant com abans, t’ensenyaven a fer coses
bones, a ser amic dels teus amics...”
Imatge del llibre cedit per Carme Paulo sobre l’escoltisme, que mostra diferents
etapes de les noies escoltes.
38
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Aquest va permetre a la dona alliberar-se, lleugerament, obrint-se a un nou món més
enllà del règim. És cert que tractava la religió, però des d’un altre punt de vista, fins i
tot els grups reunien nois i noies, fet que no va agradar massa a l’Eglésia als anys 50,
segons Montserrat Llopart35: “L’Església era una mica reticent a que s’implantés ja
que el fet que nois i noies anessin junts a la muntanya no ho veien molt clar, als any
50 va ser això…”. Alhora, a l’estar relacionat amb l’Església, els permetia un cert
suport, segons Montserrat Llopart: (després de preguntar si van tenir cap problema
amb la Guàrdia Civil) “No, perquè de fet no estàvem en contra del règim. Com que el
paraigües era l’Església, i l’Església oficial no estava en contra, doncs vam poder seguir
endavant sense gaires oposicions. Era una miqueta un “punt d’escape” resguardats per
l’Església”.
A més, l’escoltisme a la nostra vila disposava d’un avantatge, l’Església esparreguerina
no estava completament a favor del règim, segons Montserrat Llopart: “Aquí a
Esparreguera vam tenir la sort que hi va haver una època on els capellans estaven
desvinculats del règim franquista i, vulguis o no, això va ajudar. I defensava el
catalanisme i la llengua catalana: parlàvem i cantàvem en català. I era una manera de
promoure la llengua catalana. A més, les activitats que fèiem no eren franquistes, tot
el contrari, eren antifranquistes; i tot això gràcies a uns capellans que eren més oberts.
El paral·lelisme de l’Església més oberta, vam tenir molta sort, no com altres pobles”.
L’escoltisme era el que actualment coneixem com a “Esplai”. En aquella època era una
activitat molt innovadora i, més, tenint en compte que les dones hi participaven i van
iniciar el moviment al poble. Ens diu Montserrat Llopart: “Aquí a Esparreguera
l’escoltisme el va iniciar una noia. Elles es van trobar amb bastants problemes.” Però,
què feien? Les activitats que es feien avui són considerades normals, sense perill, feien
excursions, campaments a l’estiu, sortides pel poble, anaven a missa als matins,
cantaven cançons, estaven en contacte amb la natura, berenars, jocs, activitats
manuals... Però aleshores això provocava que moltes famílies no hi estiguessin a favor,
com ens narra Montserrat Llopart: “Les famílies no sempre ho veien clar, perquè a
vegades hi havia pegues. Per això es feien reunions amb els pares, fins i tot, anaves
casa per casa de les noies explicant que això era un bé per les seves filles. I això
costava, perquè no ho volien tots els pares”.
Dins de l’escoltisme hi havia diferents rangs, les nenes més petites que eren les
daines, que Montserrat Llopart ens descriu: “Fèiem una promesa com a daines.
Anàvem amb l’uniforme, al camp amb el conciliari i prometíem un munt de coses com:
respectar els altres, fer serveis als altres, respectar la natura, respectar els més
grans... teníem un tòtem amb una daina, i amb aquell pal fèiem la promesa, que ens
havíem après de memòria”. I les noies guies, que eren les més grans, qui
s’encarregaven de tota l’organització. Per passar de daina a noia guia, havies de passar
una sèrie de petites “proves” que veiem reproduïdes en aquesta imatge:
35
Montserrat Llopart, mestra jubilada i antiga escolta.
39
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Podem veure que les proves estaven
relacionades amb diferents àmbits com: la
llar, la natura, el campament... Aquestes
proves eren avalades per la Major, la
responsable general de tot el grup.
Imatge del llibre cedit per Carme Paulo sobre
l’escoltisme.
L’escoltisme estava molt ben organitzat. Es reunien un cop a la
setmana a l’antic Patronat d’Esparreguera. Alhora, els caps de grup
feien reunions a Barcelona i rebien llibrets on els informaven de
com tractar diversos temes i activitats que podien dur a terme.
Imatge e l’antic patronat d’Esparreguera. Imatge cedidad per JLl.
L’organització als campaments es regia mitjançant uns horaris que realitzaven les noies
guies la nit abans, així, les daines, quan es llevaven, sabien tot el que farien aquell dia.
Relata Montserrat Llopart: “uns cartells que penjàvem al vespre, que havíem
preparat les caps, on posàvem tot allò que havien de fer el dia següent. Així, quan les
daines es llevaven trobaven el “planning”. Les activitats eren: fer gimnàstica, només
llevar-se, la fèiem amb pijama allà al camp; esmorzar, arreglar les tendes, explicació,
jocs, dinar, rentar els plats, descans, tema del dia (parlàvem sobre un tema concret),
visitar el poble del costat, dinar i vetllada, on fèiem jocs de nit, representacions...”
Imatges cedides per Montserrat Llopart on podem veure diferents activitats de les escoltes.
40
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
La dona del moment
En aquest apartat, englobarem tot aquell seguit de curiositats, fets
i característiques que ens han semblat interessants de les dones
que van viure l’Espanya franquista, perquè ens configuren en
alguns aspectes les dones estudiades.
“Las mujeres nunca descubren nada; les falta,
desde luego, el talento creador, reservado por
Dios para inteligencias varoniles; nosotras no
podemos hacer nada más que interpretar mejor o
peor lo que los hombres nos dan hecho” 36.
Il·lustració publicada a la
revista Para la Mujer,
publicada l’any 1939. La
dona havia de seguir el
prototip
que
determinava el règim i
educar així els fills.
(Extreta
del
llibre
d’història de Batxillerat
de l’editorial Barcanova.
Pàgina 302).
Imatge de Pilar Primo de Rivera, extreta de
http://bachiller.sabuco.com/ei/la_mujer_en_la_guerr
a_civil_franquista.htm
Com hem pogut observar
durant tot el procés del
treball, tant en la lectura d’uns determinats llibres com a les
entrevistes, en aquest període, les dones passen a ser l’ombra
dels homes. Han de ser i fer tot allò que ells volen. Segons Pietat
Iglesias: “la meva mare es comprava pintures, i el meu pare els hi llençava, perquè
deia que les que es pintaven eren, eren les artistes, això sempre m’ho explicava la
meva mare. Em deia: “jo no em podia pintar”. I segons quins color de roba, com ara el
vermell. Ara és tan natural tot això, allavons no, a la mama sempre la vaig veure fosca,
vestida fosca, que era com els hi agradava amb els homes, allavons, eh, i pintures
res”.
A més de totes les restriccions de llibertat que patien les dones, per part dels homes
de la família, el règim també les sotmetia; per un cantó, donava una imatge d’una
dona molt concreta. Com podem veure a la imatge de la il·lustració que encapçala
aquest apartat, de La revista para la mujer, podem veure que havia de seguir havia de
seguir un prototipus de mare i mestressa de casa, que s’havia d’encarregar de cuidar
als fills i fer les tasques familiars, segons Pietat Iglesias: “Jo, al meu home no li vaig
poguer donar mai una bossa ni un cistell, mai. Per nar a comprar. Perquè a ell li
semblava que no era... un home no havia de fer això, és a dir, lo que deien eh” , Com
podem veure en aquesta cita, els homes no havien de fer les tasques domèstiques,
perquè la societat ho veia malament. D’altra banda, tots aquests pilars del règim
estaven “legalitzats” pels documents, com ara, el codi penal i el codi civil, com podem
veure a continuació.
36
Pilar Primo de Rivera, fragment extret del llibre d’història de Batxillerat de l’editorial Barcanova. Pàgina 302.
41
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Document extret del llibre d’història de Batxillerat, matèria comuna.
Editorial Barcanova
El codi civil ens mostra el cànon que la dona havia de seguir: sempre s’havia de
mostrar fidel al seu marit, de qui en depenia. A més, tot i haver de fer-se càrrec de la
família i de la seva economia, els béns familiars no li pertanyien, i no podia comprar-ne
si no eren pel benefici familiar, és a dir, no podien comprar-se joies ni objectes
preciosos sense el permís del seu marit.
Aquesta dependència del marit era tan gran que fins i tot, en alguns casos, l’esposa
perdia el nom a canvi del del seu marit. Com podem observar a l’annex de la pàgina
número dotze, que és una acta de l’ajuntament d’Esparreguera de l’any (1943-1947), a
la línia vint-i-unena, ens parla de “la Viuda de Juan Fàbregas”, és a dir. Això no
passava solament als documents oficials sinó que també es produïa d’una forma
popular. Amb això volem dir que la botiga de cal Fàbregas era de la vídua Fàbregas, és
com si ella no tingués nom i cognom. És evident que la cosa seria diferent si qui
hagués mort fos la dona.
Tot i això, moltes dones no ho veien com un problema, segons Pietat Iglesias: “Jo hi
estat casada 55 anys i jo... els anys més bons que he tingut sempre ho dic : és de
casada. [...] Perquè... ens aveníem molt amb el meu home. I... allavons... jo tenia... és
clar! Tenia una llibertat que de joveneta no ho via no ho via tingut. Perquè, com ja em
vaig quedar a casa perquè el meu marit era encarregat d’una empresa. Allavons jo ja
em vaig quedar a casa a cuidar: els nois, els fills... I és clar, allavons em va venir lo bo
a mi, allavorens!” En aquesta cita, podem veure com a ella no li importava quedar-se
a casa cuidant els fills, acceptava plenament el cànon que establia el moment històric,
de dona com a mare que s’encarrega de la casa i els fills. Així, també acceptava que el
seu marit la mantingués, tot i que cal remarcar que aquest fet creava una dependència
encara més gran, ja que no era econòmicament independent. La nostra informant
considera que el fet de casar-se va proporcionar-li una llibertat que mai havia tingut,
42
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
depenia del seu marit per ser lliure. Volem remarcar, però, que ella tenia una bona
relació amb al seu marit, cosa que fa que ella no vegi la dependència com un fet
negatiu.
Per altra part, al codi penal
podem veure que els drets que
s’havien aconseguit per a la
dona durant la II República
van ser abolits pel règim.
L’adulteri era castigat amb
pena de presó, com també
l’avortament i el divorci.
Aquests fets creen unes
repercussions a la vida de les
dones del moment que vam
poder comprovar durant la
nostra
visita a la filmoteca. Als
Document extret del llibre d’història de Batxillerat, matèria comuna. Editorial
Barcanova
annexos, a la pàgina 66 i 67,
poden trobar la referència dels documentals que vàrem visionar a l’Arxiu de la
Filmoteca.. El primer vídeo s’anomena “L’agressió quotidiana”, es tracta d’un curt que
ens mostra, principalment, què n’opinaven, d’alguns temes, un conjunt de dones de la
Catalunya franquista, amb perfils diversos. El tema del qual més se’ns parla és la
sexualitat, ja que en una societat amb tants tabús, moltes dones tenien un complet
desconeixement d’aquests temes,i ignoraven mesures
com els mètodes
anticonceptius. Aquest desconeixement provocava sovint embarassos no desitjats, i
com que l’avortament no era legal, es duien a terme avortaments il·legals practicats
per metges i llevadores a canvi de diners, pràctiques casolanes, o simplement
intentaven evitar tenir relacions sexuals amb les seves parelles. No és que el
preservatiu no fos conegut, però no estava tan estès com avui dia.
Les dones no podien permetre’s tenir desig sexual, ja que no estava ben vist per la
societat del moment i, a més, podien acabar tenint molts més fills dels desitjats.
Aquest fet ens porta al següent problema que se’ns mostra al curt. Les dones eren les
encarregades d’educar els fills –com ja hem vist anteriorment al paper que tenien les
dones a la societat franquista– i això provocava que, si el nen ocasionava cap
problema, la culpa fos de la mare, que l’havia educat erròniament. Tot i això, era el
pare qui en un futur s’encarregava de les decisions importants a la vida del fill, com
per exemple, què estudiaria a la universitat o quin ofici aprendria.
El segon vídeo s’anomena, “El feminisme”, es tracta d’un documental que ens mostra
el moviment feminista al país. Totes aquestes injustícies van fer obrir els ulls a un
conjunt de dones majoritàriament, tot i que alguns homes també van unir-se a la
causa, que demanaven els drets aconseguits per la dona durant la II República,
l’abolició de les lleis contra l’adulteri i el divorci, la creació de centres de Planificació
familiar que augmentessin el coneixement de la dona en quant a temes com la
43
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
sexualitat, cosa que proporcionaria una gran llibertat a la dona, ja que podria
començar a decidir quan i com volia mantenir relacions sexuals sense el perill de
quedar-se embarassada. Demanaven també una igualtat entre l’home i la dona quant
al salari i a les oportunitats que tenien per aconseguir una feina, ja que tot el temps
que tenien l’ havien de dedicar als fills i molts llocs de treball els eren inaccessibles, per
això també demanaven més guarderies on poguessin deixar els fills.
Guarderia de Can Sedó. Les treballadores hi
podien deixar els nens, cosa que els
proporcionava més llibertat. Fotografia de la
família Rodríguez. De l’any 1962.
Una de les moltes altres tasques que les dones havien de dur a terme durant el
franquisme era el servei social. Carme Paulo: “El servei social el necessitaves per
treure’t el carnet de conduir. Jo vaig començar-lo però al final em vaig casar i ho vaig
deixar [...] Jo vaig començar a fer la “canastilla”, però em va quedar molt a mitges.
Però no sé molt bé que es feia. Jo només sé que per treure’t el carnet de conduir
necessitaves el servei social o el permís del meu pare”.
Document extret de la “Cartilla de ajuste de los
trabajos” de Maria del Carmen Moreno
Fernández. Cedida per Mª del Carmen M.F
Documents relacionats amb el servei social, com per exemple el
carnet que acreditava que l’havies fet. Cedits per J.LL.
44
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Segons Maria del Carmen Moreno Fernández37: “El servei social era com la mili,
però per les dones. Era obligatori fer-lo, tot i que no estava remunerat, i no haver-lo
fet et portava molts problemes per accedir a llocs de treball o treure’t el carnet de
conduir. Jo vaig fer la part teòrica a la mateixa escola on estudiava, que era de les
monges i la part pràctica a l’hospital del Sagrat Cor de Barcelona, m’estava amb els
nens petits. Bé, ho recordo bé”.
Un altre dels documents que una dona necessitava per a poder accedir al carnet de
conduir, juntament amb el servei social, era un certificat del lloc on aquesta havia
estudiat que mostrés que la dona era APTA en un seguit d’apartats com la formació
de l’esperit nacional o les tasques de la llar. Podem veure aquest certificat a
continuació:
Document cedit per J.LL
A causa de la misèria que patia la població de l’època, es van habilitar centres, que
correspondrien als actuals menjadors socials, on dones s’encarregaven de donar
aixopluc i alimentar a aquelles famílies o
persones que ho necessitaven.
Imatge de l’exposició de les dones. Correspon a l’Auxili Social
d’Esparreguera, l’any 1943.
37
Maria del Carmen Moreno Fernández: Actual directora de la seu de la seguretat social situada a Martorell.
45
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Malgrat aquests anteriors apartats, les esparreguerines també dedicaven part del seu
temps al lleure, algunes de les activitats més destacables són: el cinema, el ball, el
teatre, les festes que es duien a terme a l’Ateneu de la vila i les reunions amb els veïns
i veïnes. Totes les dones que hem entrevistat han recordat el seu temps d’oci molt
positivament.
Segons Pietat Iglesias: “a mi sempre... m’ha agradat molt el ball, ja de joveneta,
joveneta, ja anava a ballar cada diumenge, que era l’única il·lusió que tenia, el ball, no
teníem res més. El cine, allavons es feia cine cada diumenge. Aquí, a aquest poble, es
feia cine i ball, eren les dugues coses que hi havia”. Carme Paulo ens recordava:
“Els balls de l’Ateneu eren molt d’aquella època, abans l’Ateneu era com una mena de
teatre amb les seves llotjes... es feien els balls de Festa Major, de carnaval, de Cap
d’any... se’n feien molts perquè no hi havia res en aquella època [...] va ser una bona
època”. Pilar Hereza declarava: “L’única distracció que hi havia aquí a Esparreguera
era el teatre, ja que aquí a la Passió se’n feia molt. Per tant, hi havia moltes dones i
homes que en feien”.
Façana de l’Ateneu
d’Esparreguera. Cedida per JLl.
Però les activitats culturals sovint tenien algun “detall” del règim franquista. Juanita
Escriu i Pietat Iglesias ens manifestaven: “Juanita: Jo sé que navem a l’Ateneu i ens
feien cantar cara al sol. Pietat: Sí, això a tot arreu, eh, totes les festes. Juanita: I amb
algun, d’això ens vien donat pa amb xocolata, amb alguna festa, al mes de juliol [...]”
“Juanita: els veïns el que fèiem era sortir a prendre la fresca... I si fèiem alguna reunió,
era una berbena... Pietat: Ara, ens aveníem molt, eh, amb els veïns, llavorens. Eren...
érem casi com de família, amb els veïns, [...] com que no nivia tele sortíem a prendre
la fresca i ens assentàvem tots els veïns al carrer i allà fèiem la xerrada. Juanita: i quan
hi havia berbena... pues fèiem berbena. Posàvem un disco i ballàvem”.
Tot i això, en algunes d’aquestes activitats les dones també havien de mantenir les
formes i “actuar correctament”, per exemple, segons Carme Paulo: “Quan eres
46
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
joveneta, t’acompanyava la mare i els nois venien a buscar-te per ballar. Això si,
t’havien de venir ells a buscar. A casa et deien amb qui havies de ballar i amb qui no,
però pot ser no volies però si no ho feies després et renyaven. Si al final ballaves amb
algú, només podies ballar fins a quatre balls, si en ballaves més quedava malament,
això volia dir que hi havia “marro”, que hi havia alguna cosa més. Llavors si trobaves
algú que ballava molt bé havies de ballar quatre balls i, després, ja ho havies de deixar
perquè hi havia un altre noi que et demanava per ballar. Això et permetia tenir una
excusa per si no volies continuar ballant amb el teu acompanyant. Alhora, si deixaves
al ballarí al vostre primer ball era un descrèdit pel ballarí. N’hi havia que t’arrambaven
amb força i tu havies de marcar l’espai ja que havíem de ser pudoroses i reservar-nos
pel matrimoni”.
Teatre del Patronat de la Joventut. Font Arxiu Municipal d’Esparreguera (AME).
Imatge de l’interior del Patronat on podem observar a un grup d’homes i dones
ballant. Imatge cedida per JLl.
47
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Programes de teatre del Patronat Parroquial i de
“Educación y Descanso”, actual Ateneu. En ells podem
observar que malgrat les limitacions de l’època, el teatre es
feia en català. La participació era notòria tot i que la
presència d’homes era més important i ocupaven els
càrrecs més importants.
A la part superior dreta: fotografia de la Lola Lizaran,
actriu del franquisme, actua com Glòria en l’obra “Una noia
per casar”, que va tenir una carrera artística destacable.
48
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Conclusions
Un cop finalitzat el nostre treball, podem dir que hem complert els nostres objectius
previs i ens hem pogut demostrar abastament que la nostra hipòtesi era certa. És a dir,
la dona durant el període franquista va tenir un paper molt rellevant en tots els àmbits
de la vida esparreguerina que hem estudiat. Malgrat la repressió que patí com a dona i
com a ciutadana, veiem les nostres mares i àvies com el motor de la nostra societat, el
motor que permeté, gràcies a la seva força de treball i el seu esforç, que les
generacions futures tinguessin una societat més democràtica, més rica, i que la dona
tingués l’oportunitat d’estudiar i cercar així el lloc que li correspon. Aquesta seria la
nostra conclusió general, conclusió que va acompanyada d’altres que la sostenen i que
veurem a continuació.
Per començar, ens hem adonat que la immigració va ser l’inici d’un canvi social a la
nostra població, especialment a la comarca. Aquesta immigració era majoritàriament
provinent d’Andalusia, per motius de treball quasi sempre, i amb la intenció de trobar
una vida millor. D’altra banda, hem comprovat que a la comarca, també a
Esparreguera, aquestes dones immigrants van ser les iniciadores del moviment
feminista i sindicalista posterior, ja que els va permetre la visió d’un món on la seva
importància era reconeguda. Amb això no volem dir que les dones autòctones no
contribuïssin al canvi, però sindicalment era més lògic que les reivindicacions i la
conscienciació vingués de les dones de les classes més desfavorides juntament amb les
dones més preparades, intel·lectualment i políticament parlant, de casa nostra.
Cal destacar d’aquest apartat, el de la dona i la immigració, les conclusions extretes del
nostre treball de camp amb les enquestes. Ens hem adonat que la majoria dels
estudiants enquestats desconeixien dades sobre les seves mares i àvies que creiem
que són bàsiques. Aquests i aquestes ignoraven dades com ara l’edat o el lloc de
naixement de les seves avantpassades. D’altra banda, observem que aquest
desconeixement és més alt en els cursos inferiors. Creiem que la mostra escollida per a
realitzar l’enquesta és la correcta ja que, comparant els resultats obtinguts amb una
font oficial, com és el de l’Institut Nacional d’Estadística, hem verificat que els resultats
són similars. Aquest apartat, l’estudi de les dones immigrades a la nostra població, ens
ha permès descobrir que aquest fenomen és més present a les nostres vides del que
pensàvem: les nostres famílies són un clar exemple d’aquesta immigració.
Un canvi social destacable de l’època franquista va ser el moviment obrer. Les dones
van participar de manera activa, tot i que a Esparreguera no van tenir una participació
significant ni els homes ni les dones, però especialment les dones. La comarca del Baix
Llobregat, comarca importantíssima pel que fa a la resistència antifranquista i la lluita
sindical, tenia la part sud, la més activa sindicalment parlant, a causa del gran volum
d’immigrants que va acollir i el gran nombre d’indústries de la zona, i la part nord amb
un volum obrer més baix. Per tant, no és comparable, per exemple, el sindicalisme, i
per tant, les dones conscienciades i activistes de Cornellà amb les d’Esparreguera.
49
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Tot i així, dones amb marits sindicalistes i militants democràtics patien les
conseqüències del franquisme com els seus marits, fossin partidàries o no dels seus
ideals. Per tant, arribem a la conclusió que el període franquista, a Esparreguera, és
una època que les dones tenien molta por i no s’atrevien a organitzar o a participar a
les associacions, sindicats o partits clandestins perquè sabien les conseqüències que
comportaria el fet de ser descobertes. Si afegim algunes accions de la Falange els anys
immediatament posteriors a la guerra, que ataquen les dones d’una manera brutal,
rapant-les o fent-los beure oli de resina, encara entendrem més el seu silenci. A més,
pensem que dones com ara la primera regidora dona del nostre ajuntament, que fou
durant la 2a República, la Paquita Munné, s’havien hagut d’exiliar i, per tant, a la
població hi restaven poques dones conscienciades amb capacitat de resistir-se al règim
repressor.
Tot i així, cal destacar que finalitzada la Dictadura, a Esparreguera, a partir de la
transició, arriben a militar als sindicats noies joves que lluiten pels seus drets, com a
treballadores i com a intel·lectuals. Cal aclarir, doncs, que el perfil de dona sindicalista
és el d’una dona sense càrregues familiars, jove i treballadora. És evident que el fet
d’estar en contacte amb persones reivindicatives els permet la visió d’un món diferent,
i és així com neix el feminisme.
Contràriament al que pensàvem, observem que la participació de l’Església va ser molt
important en aquest moviment social antifranquista – moltes ocasions els nostres
informants en han parlat de reunions clandestines a la rectoria, per exemple–. I que,
per tant, no sempre va estar vinculada al règim, sense aquests grups cristians
antifranquistes aquests canvis haurien estat més difícils d’assolir. Pensem en la
importància que té per a moltes dones l’escoltisme, el Patronat –amb el Club de joves-,
el teatre, els cicles de cinema i conferències, els concerts, etc. Un ambient que
permetia la convivència de nois i noies, i que contrastava amb l’escola religiosa, molt
poc feminista, per no dir-ho d’una altra manera, i amb la relació eclesiàstica amb el
règim, que hem pogut veure al llarg del nostre treball.
L’època de misèria va comportar que les dones dediquessin moltes hores al món
laboral i, molts cops, tenint més d’una feina. Aquesta necessitat de treball, en
ocasions, comportava haver de suportar maltractaments per part dels amos de les
fàbriques i/o encarregats que se n’aprofitaven de la seva situació. La dona era, doncs,
una font d’ingressos important a la família. A més, havia de combinar el seu treball
amb les tasques domèstiques, ja que era l’única que es feia càrrec de la llar. Aquesta
organització requeria d’anar-se’n a dormir ben entrada la nit i dedicar el diumenge,
únic dia festiu, per a rentar roba, per exemple. Les dones, a més, eren les
encarregades de l’educació dels infants i de tenir cura de la gent gran i els malalts de
la família.
Les treballadores d’Esparreguera es dedicaven, sobretot, al món tèxtil, i treballaven a
les fàbriques més properes: Can Sedó i Montaner i Font, comunament coneguda com a
fàbrica de les tovalloles. En aquestes fàbriques no podien accedir a cap alt càrrec ja
50
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
que aquest eren ocupats per homes exclusivament. D’altra banda els seus sous eren
inferiors als dels homes.
Pel que fa a la dona i la política, hem arribat a la conclusió que Esparreguera va ser un
poble que va participar en un moviment polític clandestí, majoritàriament, amb el partit
comunista, el PSUC. Les reunions clandestines eren freqüentades per dones, però
sempre a causa de les seves parelles que eren qui les introduïen en el món de la
política. Amb la transició les coses canviarien i aleshores sí que n’hem trobades moltes,
de dones conscienciades i activistes. També hi ha un nucli de feministes, tant en els
grups llibertaris que creixien al voltant de la CNT com en els diferents partits que van
sorgint, però aquest és ja un altre període.
D’altra banda, però, el desig de canvi no només estava relacionat amb els partits
polítics. A Esparreguera hi va haver una resistència antifranquista, en la qual hi van
participar moltes dones, en la creació de l’escola Cooperativa El Puig. Una escola
catalana, democràtica, i molt important, que fomentava la coeducació. Un model que
serví per a la resta de centres de la població.
En general creiem, però, que la presència de la dona a la política, encara avui, és molt
escassa, encara que a poc a poc sembla que va canviant. Creiem que és un dels món
ens el qual s’ha d’avançar més pel que fa a la participació de la dona perquè, com molt
bé ens va reflexionar una de les entrevistades, la ment dels homes i les de les dones
són diferents i si posem en comú les nostres idees, el fruit pot ser molt ric.
Pel que fa a l’educació la dona va patir molt durant aquest període estudiat. Les
escoles del moment estaven molt vinculades a la religió, fixem-nos que aquí a
Esparreguera hi havia les Religioses Dominiques de l’Anunciata, i “Les Escoles
Nacionals”, escoles molt conservadores on les dones eren educades per a per a seguir
un model de dona: la dona que es casa, té fills i es dedica a treballar i a la llar. La
resta, el futbol, la cacera, els esports i altres divertiments quedaven per al homes –tot i
que pensem que no fou una època per a massa divertiments–. Les dones a casa! Però
hem de dir, a favor de les nostres mares i àvies esparreguerines, que a aquí es produí
un fet singular. Les dones, a més de realitzar les tasques tradicionals “femenines”,
gràcies a la tradició teatral de la nostra vila, també sortien i se socialitzaven gràcies als
assaigs i representacions.
La divisió entre homes i dones que incentivava el franquisme, i que tenia el suport de
l’església, provocava que les escoles fossin de noies –o nens petits–, en el cas de les
Religioses Dominiques o de noies i nois, però separats, en el cas de les Escoles
Nacionals. A més, la divisió causà que les noies haguessin de fer assignatures diferents
dels nois: las Labores del hogar, les noies i Trabajos manuales, els nois. Amb aquestes
classes pretenien que la dona fos “útil”, per tant, només s’esperava que aquesta fes les
tasques domèstiques que en cap moment se li exigia a un home.
51
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Tot i això, no totes les dones van ser lluitadores, hem conclòs que hi van haver dos
tipus de dones, les lluitadores i les conservadores, però totes dues van patir el
masclisme de l’època, unes revelant-s’hi en contra i les altres suportant-lo. Les
primeres van patir les repressions d’un règim que era contrari als seus ideals, i les
segones van haver de patir l’exigència d’un prototipus de dona, sense drets –fora i
dintre de casa– que s’exigia des de l’escola fins a l’Església, i que provocava una gran
discriminació de gènere, que hem pogut comprovar que encara avui perdura.
La dona del moment però va ser una dona que va acompanyar als més necessitats,
que va donar força a la seva família en uns moments molt difícils i que mai va perdre
les maneres.
En grans trets, arribem a la conclusió que és una època de la qual es desconeixen
molts fets patits tant per dones com pels homes, i que creiem que és important
conèixer, ja que ens és un període molt proper, i que han viscut familiars i persones
conegudes. Afegirem que, tot i que la societat està en un procés de canvi, tant pel que
fa a les relacions home-dona, com al paper de la dona en el món laboral – molt
valorat per la població que va viure l’època franquista– podem afirmar que queda molt
de camí per recórrer per aconseguir la igualtat plena. Esperem que aquest treball en
sigui una petita contribució.
52
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Bibliografia
Articles i revistes de: Esparreguera, Fiesta Mayor 1972.
ASTELARRA, Judith. “Les dones del Baix Llobregat: la realitat de la desigualtat”.
Consell comarcal del Baix Llobregat.
BALLETBÒ, Anna; SIMÓ, Isabel Clara; et altri. “Dona i societat a la Catalunya actual”.
Llibre a l’abast, edicions 62.
BERNAL, M.Dolors; CORBALÁN, Joan. “Eines per a treballs de memòria oral”.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i
Participació. Direcció General de la Memòria Democràtica (Eines de memòria, 2).
NAVALES, Carles; RAÑÉ, Josep Maria. “Moviment obrer:
contextualització històrica”. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
(Descobrim el Baix Llobregat; 4).
BOTELLA
José;
Centre d’estudis comarcals del Baix Llobregat. “Col·lectivitzacions al Baix Llobregat
(1936 - 1939)”. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1989. Biblioteca
Abat Oliba, 69.
Consell Comarcal del Baix Llobregat. “Les dones i la història del Baix Llobregat II”.
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FREIXENET, Dolors. “Petita història de les dones a Catalunya”. Barcelona: Editorial
Mediterrània.
Fundació Jaume I. “Cultura catalana i franquisme”. Barcelona: Editorial Edigraf.
GARCIA-NIETO, Mari Carmen. “El moviment obrer (1939-1978)”.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Descobrim el Baix Llobregat; 4).
Barcelona:
PAULO I SÀBAT, Josep. “L’escola a Esparreguera (1ª part)”. Barcelona: SETSETSET
Associació Cultural.
PRATS, Joaquim; TREPAT, Cristòfol-A. “Història. Matèria comuna Batxillerat”. Editorial
Barcanova. Primera edició: abril de 2009. 08092 Barcelona.
SEGURA, Soriano Isabel. “La Lluita per l’oportunitat de viure: les dones durant la
Segona república, el franquisme i la construcció de la democràcia”. Barcelona:
Memorial democràtic, 2010.
53
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Webgrafia
“La mujer en la zona franquista” (consulta de fotografies) Consultada durant el mes
de gener del 2012.
http://bachiller.sabuco.com/ei/la_mujer_en_la_guerra_civil_franquista.htm
MORENO, VICENTE. “Entrades amb l’etiqueta franquista”. Web
Consultada durant el mes de setembre del 2011.
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/franquisme/page/3/
.
“Blog Sapiens”.
.
RECAÑO, VALVERDE. “La immigració al Baix Llobregat. L’onada migratòria dels anys
seixanta’”. Consultada durant el mes de desembre del 2011.
.
http://www.ced.uab.es/publicacions/PapersPDF/Text177.pdf
“ Com es fa una enquesta?” Web “edu365”. Consultada durant el mes de gener del
2012.http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/treballsrecerca/recursos/mostreig.htm#
Mostreig%20aleatori%20simple
“Esparreguera”. Web “enciclopèdia.cat”. Consultada durant el mes de novembre del
2011. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0024864
“Las mujeres y la guerra civil” (consulta de fotografies) Consultada durant el mes de
gener del 2012. http://www.guerracivil1936.galeon.com/mujeres.htm
“Taules estadístiques”. Web “idescat”. Consultades durant el mes de gener del 2012
http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=1&V1=08076&V3=673&V4=676&AL
LINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B
“150 anys de les colònies industrials” Consultada durant el mes d’octubre del 2011.
“Capricho español” (consulta de fotografies). Consultada durant el mes de gener del
2012. http://www.parcfluvial.cat/documents/674853009.pdf
“Heroicas mujeres republicanas” (consulta de fotografies). Consultada durant el mes
de gener del 2012. http://www.sbhac.net/Republica/Imagenes/Capricho/Capricho.htm
“DEPARTAMENT D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA UNIVERSITAT DE BARCELONA”
“PROGRAMA: HISTÒRIA I SOCIETAT. SEGLES XIX I XX BIENNI 1988-1990” Consultada
durant el mes de gener del 2012.
.
http://www.sbhac.net/Republica/Imagenes/Mujeres/Mujeres.htm
SELLÉS I VIDAL, ELIONOR. “MOVIMENT OBRER, CANVI POLÍTIC, SOCIAL I CULTURAL
COMISSIONS OBRERES A CATALUNYA 1964-1978” Consultada durant el mes de
desembre del 2011.
.
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1985/TESI_ESELLES_VIDAL.pdf?sequence
=1
54
Carla Rodríguez Maeso i
Esther Segura Moreno
El paper de la dona a l’Esparreguera franquista (1939-1978)
Agraïments finals
A la Carla Rodríguez, companya del treball de recerca, per haver lluitat al meu costat
per allò que considerem just, per la seva infinita paciència, els seus somriures, el seu
suport, la seva comprensió i les seves inacabables idees brillants. Per haver-me
demostrat que estarà al meu costat sempre que ho necessiti, per fer-me veure que el
treball de recerca no és un treball i prou, sinó que m'ha permès conèixer una gran
persona i amiga. Gràcies per tot el temps que hem passat juntes, des dels dies d'estiu
passant calor a l'arxiu fins a la nostra estranya visita a la filmoteca. Saps que sempre
podràs comptar amb mi.
A Esther Segura, companya del Treball de Recerca, per ser una dona lluitadora i
ajudar-me a no desistir en cap moment; per ser treballadora, pacient i perfeccionista.
Per facilitar-me el treball en grup, aportant idees i acceptant les meves. Per intentar
que tot seguís endavant amb un somriure a la cara, per fer d’aquest treball una etapa
inoblidable, per totes les complicitats, els somriures i els ànims. Per demostrar-me que
m’he estat perdent una gran companya, una gran amiga, que tot i pensar que era
massa diferent a mi, m’he adonat que ens assemblem massa. Una amiga que sé que
d’ara en endavant sempre anirà amb mi. Gracies per aquest estiu, aquest curs i aquest
treball. Gracies Esther.
A totes les dones que han lluitat, lluiten i lluitaran per un món on la paraula
desigualtat no existeixi. Gràcies a totes elles per fer-nos ser qui som avui.
55
Was this manual useful for you? yes no
Thank you for your participation!

* Your assessment is very important for improving the work of artificial intelligence, which forms the content of this project

Download PDF

advertisement